Javi Morcillo: “Fernando Torres m’ha sorprès molt, és sincer perquè ha estat a la nostra pell”

Primer contra tercer, un dels equips més en forma de la competició contra un filial de Primera Divisió i l'últim duel de l'any a la Nova Creu Alta. El CE Sabadell-Atlético Madrileño té tots els alicients per ser un partidàs, però un dels protagonistes el viurà d'una manera encara més especial. "Fa un any no m’hauria imaginat viure aquesta situació, però tot el que ha passat forma part del procés", afirma Javi Morcillo que aquest dissabte tornarà a Sabadell com a 'colchonero' per segona vegada. El migcampista de Sants es retrobarà amb una afició que l'admira després d'haver-se convertit en una de les peces claus de l'ascens a Múrcia i en la viva representació de defensar amb honors l'arlequinada des de la base. "Segueixo molt de prop l'equip i em sento molt orgullós del moment que viu. Crec que el cos tècnic està fent una feina espectacular i tenen les idees molt clares. Tinc moltes ganes de veure l’afició, els meus excompanys i amics, tot i que el més important serà el partit". 

Amb només 19 anys, el migcampista fa un balanç molt positiu dels primers mesos a la capital. "És la meva primera experiència lluny de casa, l'adaptació va ser entretinguda, però els companys em van rebre superbé. Hi ha un grup de persones magnífic més enllà de les individualitats evidents". I és que el filial 'rojiblaco' està de dolç! "Sens dubte qui més m'ha sorprès és el Fernando Torres. És un entrenador que ha guanyat el que ha guanyat i està molt per sobre de les meves expectatives. Estic molt content, és molt sincer i entén el jugador perquè ell ha estat a la nostra pell", narra amb admiració 'Morci', que també ha coincidit amb la primera plantilla a Los Ángeles de San Rafael. "Ho he volgut agafar amb normalitat, que realment no la té. Vaig compartir taula amb gent com Lenglet o Le Normand que són internacionals... Estic superagraït, intentant aprofitar el màxim l'experiència, i tot el que vingui després ja és un regal". 

A banda de la faceta purament competitiva, el jove compagina el futbol amb els estudis de manera presencial, "volia conèixer gent i viure bé la ciutat", explica. Està cursant segon de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a l'Alonso X, seguint les passes de la seva germana gran que fa tres anys que estudia odontologia a Madrid. "Li vaig proposar viure junts i ella va acceptar sense cap mena de dubte. Està fins i tot una mica enfadada, perquè ja estava aquí a la seva bola, i els meus pares no venien molt i ara es presenten cada setmana, passem molt temps junts i estic content perquè soc un noi molt familiar". Els seus no fallaran a les graderies del Temple, on fa tan sols uns mesos va demostrar que de talent i treball va sobrat. Sentiments i nostàlgia a part, el barceloní fa una crida als arlequinats, que ja el van ovacionar a l'amistós de pretemporada: "que vingui tothom, serà un partit molt bonic!"