Joaquim Badia: “El Sabadell no és un hobby, és un sentiment”

Passejar per Sabadell amb el Joaquim Badia és fer-ho amb tota una autoritat. Un home de ciutat i de costums. Observador, atent i predisposat a donar un cop de mà a tothom que li ho demana. Aturar-se a saludar més d'un i de dos cops és habitual si es tracta d'ell. Perquè, al cap i a la fi, estem parlant d'algú que tota la vida ha treballat de cara al públic, vetllant per les persones i les empreses, en un sector on la confiança i l'estabilitat són ben valuosos: la banca. La Cambra de Comerç, on l'hem citat, és un dels múltiples espais de Sabadell on participa des de fa anys. 

Badia és el fidel reflex que la meritocràcia pot existir després de 47 anys (i mig) a les files del Banc Sabadell. De fet, encara hi està estretament vinculat tot i la seva jubilació fent algunes tasques de representació a més de col·laborar amb entitats socials. "Vaig començar examinant-me el dia que feia setze anys", narra emocionat. "Primer vaig ser 'botones' fins a plegar com a sots director regional. El més curiós és que sempre he treballat al mateix edifici: el de la plaça Sant Roc. El meu mentor va ser l'Albert Borràs, em va marcar". Ell és el que en termes futbolístics definiríem com un 'One Club Man'. "M'ho he passat molt bé treballant, pot sonar friqui, però és així", riu l'exdirector de zona que també ha tingut un paper destacat com a membre de l'Associació d'Accionistes Minoritaris del B.S durant l'OPA i ha celebrat com el que més el desenllaç final. 

Economista, amant dels números des de ben petit, com també de la política, que és una de les seves vies d'escapament, es mira les sessions del Congrés senceres i pren apunts. Aquest 'home intel·lectual' que podria semblar 'l'antihooligan', fa més de seixanta anys que no es perd un partit a la Nova Creu Alta. "De vegades sorprenc la gent que no em coneix del tot, perquè sí que m'altero i la prenc amb els àrbitres". Arribar d'hora, fer el cafè, saludar a la premsa i asseure's amb la colla és una litúrgia que no falla el dia de partit. “Quan baixem les escales a la mitja part, allò és el futbol en estat pur: opinions, cròniques i crítiques en temps real”, assegura. Com l'emociona el fet de veure canalla i públic jove a les graderies, perquè ell també havia estat un petit arlequinat. 

Podríem estar parlant d'una de les persones que coneix el club amb més profunditat. El motiu? L'ha viscut des de gairebé totes les perspectives. "Vaig actuar de tresorer i actualment formo part del Consell Consultiu. Per a mi el pitjor moment va ser el 1993: baixem a Segona 'B' i per impagaments caiem a Tercera”. En seixanta anys les ha vist de tots colors i és per això que valora la tasca que s'està fent actualment al capdavant de l'entitat. “En un club de futbol la gran despesa sempre és la plantilla. Però, no sempre es valora tot el que hi ha darrere d’un partit: pressupostos, pagaments, socis..." Segons Badia, actualment el Centre d'Esports "ofereix una imatge de gestió seriosa, i això facilita l’apropament d’empreses”. Un suport que ha de ser clau per continuar creixent. "El Sabadell no és un 'hobby' com anar al cinema: és un sentiment", sentencia. A ell el CES li ha donat l'oportunitat de viatjar, crear comunitat i sentir-se part d'una família. Ho té clar: mai baixarà d'aquest vaixell. 

"Vaig entrar al camp vell per primera vegada amb set anys i soc soci des dels disset. He vist passar cinquanta entrenadors i una vintena de presidents!" Es podria dir que el que Joaquim sent pel Sabadell és una passió irracional i irrefrenable, que contrasta amb la cara que ha hagut de mostrar de manera més habitual, marcada per les responsabilitats i la racionalitat. Un cúmul d'emocions que el porten a l'èxtasi fins al punt de fer-lo plorar d'emoció. "Aquest sentiment és 'culpa' del meu pare, com en moltíssims casos, ha anat passant de generació en generació." El Ramón, va ser un supervivent de la Guerra Civil que tenia ben clares les seves prioritats. "El van enviar cap a l'Àfrica després d'un temps exiliat a França i va caminar durant cinc hores per poder veure un Ceuta-Centre d'Esports d'una fase d'ascens a Primera", recorda l'aficionat, orgullós. Clarament, Badia ha continuat amb aquest llegat arlequinat.