“Hem deixat els nostres països per salvar-nos la vida, no per robar la feina a ningú”, el punyent testimoni de Khalida Popal

“El meu lloc no era la cuina, era el carrer, jugant a futbol. Jo a la cuina només hi vaig a menjar”. Amb aquesta afirmació, Khalida Popal ha interpel·lat les jugadores del primer equip femení del Centre d'Esports a l’inici de la seva ponència a la Sala Miguel Quereda de la Nova Creu Alta. Propera i oberta, l'activista s'ha convertit en un referent internacional en la lluita feminista a través de l'esport i ha visitat Sabadell per compartir la seva història. Una història personal punyent que, de manera gairebé inevitable, l'ha portat a alçar la veu a través de diverses vies. Entre elles un llibre ('My Beautiful Sisters') i l'activitat de l'organització 'Girl Power'. 

Una vida de lluita, un exemple de resiliència 

Nascuda al Kabul, des de petita va desobeir les prohibicions. Ella volia jugar a futbol i fins i tot va arribar al punt d'ocultar que era una dona per fer-ho. "Sempre havia jugat entre homes, feia veure que era sordo-muda perquè no em descobrissin". Pionera en un país ple de barreres, l'any 2007 va cofundar la selecció femenina afganesa, convertint-se en la capitana, una fita que la va marcar.  Tot i que va veure's obligada a penjar les botes per culpa de les lesions, Popal va continuar estretament vinculada als terrenys de joc, ocupant diversos càrrecs dins la federació. Amb tot, es va convertir en una figura molesta i disruptiva. La seva tasca no agradava als grans estaments i va rebre assetjament i amenaces de mort que la van portar a abandonar l’Afganistan l'any 2011. "Casa meva és tot el món, perquè ja no és un lloc, són les persones que m'acompanyen", ha narrat mentre les futbolistes arlequinades l'escoltaven emocionades.

El punt d'inflexió definitiu per expandir el seu missatge va arribar en establir-se a Dinamarca, quan va fundar 'Girl Power'. En aquest temps, l'associació ha ajudat a més de 50.000 dones i nenes. "El que m'ha inspirat és la meva experiència vivint en centres de refugiats per Europa, espais on vaig entendre la importància de l'esport com a cura dels traumes que jo mateixa he viscut". L'organització, doncs, s'enfoca en la integració de les dones i persones en perill d'exclusió social, discriminades per ser refugiades o per formar part d'altres col·lectius vulnerables com l'LGTBI. La Khalida vol transformar la narrativa. "És perillós que s'estenguin històries negatives sobre els refugiats i els immigrants, fet que passa amb alguns mitjans de comunicació, però també amb els polítics. Per a nosaltres és un desafiament mostrar que som éssers humans, que hem hagut de deixar els nostres països per trobar protecció i seguretat, no per robar la feina a ningú, sinó per salvar la nostra vida."

A pregunta d'una jugadora, l'activista ha explicat que des del 2021, la situació a l'Afganistan és extremadament complicada sota la batuta dels talibans. Les dones no tenen cap dret. "L'última? No poden parlar entre elles en públic perquè pot resultar una provocació pels homes." És per això que l'ONG col·labora en l'evacuació d'aquestes noies, perquè puguin buscar noves oportunitats i continuar practicant l'esport que més els agrada, encara que sigui lluny de casa. El que més l'emociona és haver aconseguit que la selecció pugui tornar a competir, encara que no estigui reconeguda pel mateix país. "Les jugadores absolutes estan exiliades a Austràlia. Hem estat lluitant quatre anys perquè la FIFA ens ajudés i fa dues setmanes ja van disputar el primer torneig amistós al Marroc. Continuem pressionant perquè es canviïn els estatuts i puguin participar en les competicions amb la nacionalitat". Una lluita en què han col·laborat altres entitas com Amnistia Internacional o veus tan reconegudes com la Malala. 

La Khalida més arlequinada

Però, quin és el lligam de la Khalida amb el Centre d'Esports? L'afganesa fa tallers amb clubs i associacions arreu del món. Curiosament, a Espanya només havia col·laborat amb l'Athletic Club i ara ho farà amb algunes entitats amb propòsits similar al de 'Girl Power'. Aquesta vinculació té nom i cognoms. Maria Ángeles Salazar, 'program manager' de l'organització internacional i sabadellenca. "Em feia molta il·lusió que la Khalida pogués venir a casa meva i des de l'Àrea Social del club ho han posat tot molt fàcil", ha explicat. Més enllà de fer una ponència amb el primer equip i compartir vivències amb les futbolistes, l'activista ha assistit a l'entrenament del Juvenil 'B' a Olímpia i ha lluït l'arlequinada amb el seu nom. "És un dia molt especial per potenciar el talent femení del club. No oblidem que el màxim reconeixement de la història del CES és la Copa de la Reina", ha destacat Edu Mesa, un dels responsables de l'activitat. 

Per a la Khalida Popal, tot i que els contextos són diferents, tothom pot promoure petits canvis a la seva manera i ha encoratjat les presents a reivindicar el que fan. "El meu missatge per a qualsevol dona, a qualsevol lloc, és que no abandoni els seus somnis. Trenca les barreres, desafia't i surt de la teva zona de confort. No permetis a la gent de dir-te qui has de ser pel teu gènere", ha sentenciat. Perquè, al cap i a la fi, al camp tots els jugadors i jugadores tenen un mateix objectiu: fer un gol més que el rival.