No molts futbolistes poden dir que tenen en el seu palmarès un Mundial, una Eurocopa i una Nations League amb la seva selecció. Un dels privilegiats que sí que poden presumir d'aquest èxit és el terrassenc Dani Olmo, fill de Miquel Olmo, exentrenador del CE Sabadell. El mitjapunta vallesà va ser un dels integrants de la selecció espanyola que es va imposar a l'Argentina a la final del MetLife Stadium, i que va poder aixecar un dels trofeus més cobejats de l’àmbit futbolístic. Amb un paper molt protagonista, ha format part d’un equip que no va perdre cap partit, que només va encaixar un gol i que va jugar el millor futbol de les 48 seleccions que van prendre part de la cita mundialista.
Quina ha sigut la clau per guanyar el títol?
El grup, el col·lectiu per damunt sempre de les individualitats. Al nivell de les seleccions top del món les diferències són mínimes, i que la selecció sigui com una família, treballadors, cos tècnic, jugadors… suma molt. I futbolísticament som jugadors que defensem una idea i un concepte del joc, tots creiem en el que fem.
Particularment, com ho ha viscut?
Un Mundial és l’esdeveniment més gran que es pot viure, i estava convençut de les nostres possibilitats. No era només dir que podíem guanyar, era creure que estàvem capacitats per fer-ho!
Físicament, se l’ha vist molt bé després d’una temporada molt exigent. Quina ha sigut la fórmula?
El treball. No n'hi ha cap altre. Treballar fort per a aconseguir l’objectiu. I dins del treball no entra només la part física, l’entrenament invisible és determinant: l’alimentació, el descans, la recuperació, la preparació mental, l’anàlisi del joc, els hàbits saludables… En definitiva, entrenar és el que fas al camp; millorar de veritat depèn del que fas quan ningú et veu.
Només un gol encaixat diu molt de la feina de tot l’equip. Era bàsic, no encaixar?
En una competició tan exigent com un Mundial ha estat determinant, perquè hem sigut la millor selecció a les dues àrees.
Un Mundial amb 48 seleccions, amb una eliminatòria més… No era fàcil arribar a l’èxit, no?
Ha estat un Mundial molt dur, molt exigent… Quantes seleccions importants no van passar de la fase de grups, i quantes han caigut a les primeres rondes… Guanyar un Mundial no és gens fàcil.
Quina selecció o seleccions l’han sorprès més?
Cap Verd ha estat la gran sorpresa, però també Egipte o Paraguai. M’ha agradat molt Noruega, també.
Tots els mitjans i les xarxes socials s’han fet ressò de la tangana que van provocar els jugadors argentins al final del partit, amb vídeos virals i fins i tot àudios en què Roberto Ayala, que el va agredir, diu penedir-se’n. Què li han semblat les seves declaracions?
Algú que confessa estar penedit, però justifica un cop de puny afirmant que era una resposta a una dita, és que segurament no se’n penedeix, perquè està faltant a la veritat, perquè no li vaig dir res, així que a mi no em fa cap falta que es disculpi. El que ens defineix realment no és l’error, sinó el valor d’assumir-ho amb humilitat, veritat i dignitat.
Al marge del que és estrictament esportiu, també és important que vostès siguin un exemple.
Quan els meus fills, la meva família i la meva gent vegin el partit, vull que estiguin orgullosos de com competim, de com guanyem, i sobretot, del nostre comportament, perquè la transcendència del futbol fa que els jugadors siguem un exemple per als nens i les noves generacions, i això comporta una gran responsabilitat. Però gràcies a Déu, el que és realment important és que hem viscut un Mundial increïble, que el món ho ha vist i que som campions del món després de moltíssim treball.
Després de l’Eurocopa i la Nations League ja ho ha guanyat tot, en tres anys, amb la selecció absoluta. S’esperava viure tot això?
Un esportista entrena per guanyar, sempre volem guanyar… però viure aquest èxit de la selecció és un somni fet realitat.
Ara a descansar, però segur que amb la mirada posada a la pròxima temporada. Com veu les noves incorporacions del seu equip?
Molt bé, la competència sempre millora el col·lectiu…
Amb la selecció ja ho ha guanyat tot. Amb el Barça ara l’objectiu és la Champions League?
Ara l’objectiu és el mateix de cada temporada, guanyar-ho tot amb el Barça i amb la selecció.
