Compaginar estudis i esport d'alt rendiment no sempre és fàcil i el Roger Martínez ho viu de primera mà des de fa uns anys. L'atleta sabadellenc serà l'únic representant de la JAS a l'onzè Míting Internacional de Catalunya aquest divendres i la competició l'ha enganxat en plena època d'exàmens, al quart curs d'enginyeria industrial. “Has de canviar hàbits i rutines si vols que tot funcioni. Estudiar a Barcelona, viure a Sabadell i entrenar és exigent i sense l’ajuda de la família seria molt complicat", admet el jove, que assegura que els seus no fallaran a la cita.
L'esportista, que competeix en 60 m tanques, ja té l'experiència de l'any passat, quan va coincidir amb atletes "que només havia vist per la tele". Vol aprofitar l'avantatge de jugar a casa per aconseguir la millor marca possible. Tot i els nervis previs, confia en les seves possibilitats i en viure una tarda gran a la Carme Valero. “Com més plena estigui la pista, millor; l’ambient et fa volar”, assegura.
Les tanques: una casualitat que l'ha portat a viure moltes alegries
Reconegut com a millor atleta absolut masculí de la Joventut Atlètica Sabadell fa uns dies, Martínez ha estat vinculat a l'activitat física des de ben petit, però, curiosament, va iniciar-se en un esport ben diferent. "Vaig practicar hoquei herba a Terrassa durant deu anys. Com que m'agradava molt córrer, a través d'un campus vaig començar a fer cros, després salts, fins que em van provar a les tanques perquè no hi havia cap tanquista al club. Podríem dir que no les vaig triar jo; em van acabar trobant elles a mi", bromeja. Fins i tot, durant un temps va compaginar l'estic amb la competició, arribant a fer les dues coses en un mateix dia!
Els inicis mai són fàcils, però la constància i la força mental són essencials en l'èxit d'un atleta, com també estar ben acompanyat. “A la meva primera cursa de tanques vaig caure. Aquell dia vaig decidir que o ho deixava del tot o continuava perfeccionant-ho fins que sortís bé. Vaig dir: 'això no pot acabar així'". Finalment, ho va tornar a intentar i el temps li ha donat la raó, perquè ha aconseguit grans marques i fins i tot un bronze en un campionat d'Espanya. "La clau és perdre la por. A la JAS sempre m'han donat una confiança brutal, tant els companys com els entrenadors, vull competir molts més anys aquí", sentencia Martínez.
- Martínez, a la Pista Coberta de Catalunya-Carme Valero
- Juanma Peláez
El Roger s'autodefineix com una persona exigent que ha après a enfocar aquesta energia de manera positiva, controlant la frustració. Una actitud que l'ha ajudat en els moments més durs. “Fa dos anys que em lesiono a final de temporada. La primera vegada no entens res i pateixes molt, després, ja saps que te’n sortiràs", perquè els cops, assegura, formen part del procés. A l'àmbit esportiu, té clar el seu objectiu: vol competir en un campionat europeu. “Primer vull representar la selecció catalana i posteriorment l’espanyola. Seria un somni poder fer aquest pas i compaginar-ho amb la vida laboral".
Més enllà de les pistes
Inevitablement, l'alt rendiment implica sacrificis. “Hi ha un moment que t’adones que has deixat de fer coses que t’agradaven. Vaig entendre que havia de recuperar parts de mi”, reconeix l'esportista que ho va passar especialment malament a l'inici de la carrera universitària. Ara, està a punt de començar les pràctiques, amb sort, més a prop de casa i té clar que vol mantenir una rutina estable.
Martínez també té un fort vincle amb la cultura. Amant de la lectura i de crear cinema en 'stop-motion', fa poc temps va perdre un ésser estimat per primera vegada. Per això recomana un llibre que l'ha marcat per sempre. "No ens preparen per a la mort d'un familiar, i 'El món groc' d'Albert Espinosa em va ajudar a passar el dol de la millor manera possible", s'emociona. El Roger és el clar exemple d'un jove amb aspiracions i responsabilitats, perquè, de vegades se'ns oblida que els esportistes també són persones.
