És força habitual trobar que les aficions o virtuts concretes passen de generació en generació. Poques vegades aquesta tradició familiar és tan evident com en el cas dels germans Molins Rallo que pràcticament van néixer amb una pista d'atletisme sota els peus. "Vam començar a l'escola de la JAS, jugant, aprenent una mica de tots els esports fins que vam escollir una disciplina", admeten el Martí i el Pol, el germà gran i el mitjà. El cas de l'Íngrid, la petita de la casa, va ser lleugerament diferent. "Jo feia dansa, però de veure els meus germans anant a entrenar vaig decidir canviar. Ara encara estic a l'escola i vaig fent de tot una mica", afirma.
Els dos més grans van decidir seguir les petjades del seu avi, el mític Pep Molins, i van enfocar-se ràpidament cap al fons i el mig fons. "Vaig veure que destacava en el mig fons i ja em vaig centrar a entrenar aquesta disciplina. El segon any de sub-18 va ser quan em vaig enfocar més seriosament a l'atletisme, després de fer final al Campionat d'Espanya", recorda el Martí. "A l'inici de l'ESO ja vaig veure que m'havia de focalitzar en el mig fons. Potser per la família ja em cridava l'atenció. Això també ha estat sempre una motivació extra. L'any passat vaig quedar segon d'Espanya sub-18 en els 1.500. Em va servir per veure que ho podia fer bé i que tenia potencial per aconseguir grans fites", afegeix el Pol.
- Els germans i el seu tiet i entrenador, Josep Molins Jr. / Juanma Peláez
El mitjà dels Molins Rallo va viure l'últim any de l'ESO als Estats Units, a Michigan, una experiència molt enriquidora. "Allà es viu molt diferent l'esport. Hi ha com molta més tradició de l'esforç i de valorar els atletes. Va ser un any molt maco que em va motivar molt a continuar", afirma el Pol, que tornarà al país nord-americà per a començar els seus estudis en enginyeria mecànica a Illinois. "Crec que m'exigiran perquè anar becat implica una petita pressió extra, però estic convençut que anirà molt bé". Abans, això sí, té alguns reptes esportius al davant. "Tinc el Campionat de Catalunya, després el d'Espanya i finalment l'Europeu. Em veig amb confiança de guanyar o fer medalla en l'estatal i al continental, un repte pot ser lluitar per estar a la final", afirma.
Quan comenci el curs escolar, als Estats Units coincidirà amb el seu germà Martí, que ja fa dos anys que estudia enginyeria mecànica, va començar en una universitat de Kentucky i ara ha estat transferit a una de Tennessee, en què té pensat acabar la seva carrera. "És un sistema molt bo perquè pots combinar l'esport i l'estudi. Et donen moltes facilitats i t'ajuden en tot. Aquí és més difícil de compaginar", reflexiona. Aquesta temporada, a més, els resultats han estat molt bons fins al punt de ser subcampió universitari en els 1.000 m a short track. "El primer any va ser d'adaptació perquè venia d'una lesió llarga i ara aquesta temporada els resultats han estat molt bons. L'objectiu és continuar millorant i veure fins on puc arribar", assegura.
- Els Molins Rallo, en la línia de sortida de la pista
- Juanma Peláez
Curiosament, els tres germans coincidiran al país americà tot i que estaran separats per centenars de quilòmetres. Si bé el Martí i el Pol ho faran a la universitat, l'Íngrid acabarà l'ESO a Michigan. "L'experiència dels meus germans m'ha motivat molt a fer aquest canvi", apunta. De moment, la petita dels Molins Rallo encara no ha escollit quina disciplina li agrada més. "Aquesta temporada he fet salts, però també he anat practicant fons. Fa un temps havia estat subcampiona de Catalunya de marxa, he estat cinquena de combinades... he fet de tot i encara no ho tinc clar. Sí que quan marxi crec que començaré més fort amb el fons, sobretot a la temporada de cros, i quan tornem a pista provaré amb salts de nou, però crec que el més important és el fons perquè tothom l'ha fet a la família", admet sota la mirada atenta de la seva mare, la Sònia Rallo, exatleta de triple salt que veu com tots els fills tiren cap a les curses.
