"No estem en el millor moment, hi ha una revifada de racisme, segurament per l'auge d'alguns discursos de certs sectors que no conviden a la cordialitat. Si mirem amb perspectiva, sí que estem molt millor que fa trenta anys, però l'odi sempre va empenyent i cal posar-hi remei. Abans en els camps de futbol hi havia barra lliure per dir i fer qualsevol cosa, amb insults de tota mena. Ara, passen coses que encara ens escandalitzen, però veus què passava als anys noranta i et poses les mans al cap. Queda molt per fer i no es pot afluixar", afirma Alberto Edjogo-Owono.
El sabadellenc ha publicat recentment el seu segon llibre, Heridas en la piel, un relat que recorre i contextualitza alguns dels episodis i situacions racistes que han hagut de viure nombrosos futbolistes en el llarg dels anys fins al moment actual. "Geoplaneta em va contactar per fer aquest llibre i jo ho veia una mica magre per temps i disponibilitat, però sentia que havia d'acceptar i fer-ho amb la responsabilitat, estima i rigorositat que requeria, sense caure en sensacionalismes o escenaris apocalíptics. Des de l'arribada dels primers futbolistes estrangers, passant per com ha estat el camí i com la societat ha anat evolucionant, tot plegat amb un afany didàctic i pedagògic, convidant a la reflexió", apunta.
Un petit homenatge a tots aquells pioners que van alçar la veu quan els van jutjar pel seu color de pell i no pels seus actes. "El llibre parla molt d'aquelles figures que van posar la cara, que quan van viure situacions de discriminació no ho van deixar passar i van obrir camí", diu. L'autor, actualment comentarista de partits a DAZN i referent de la informació i anàlisis del futbol estatal, també va viure en primera persona què passa en els camps de futbol en la seva etapa com a jugador en clubs com el Centre d’Esports, on es va formar, la UE Sant Andreu, el Peralada o l’Horta, entre altres. "A nosaltres, de petits, ens van educar amb el pensament que tot allò que ens diguessin no ens havia d'importar, no havíem de fer cas. No et planteges de rebel·lar-te perquè entens que forma part del negoci i no vols ser una figura conflictiva. Ara que ho veiem amb perspectiva i parlant amb exjugadors com el Carlos Kameni o el meu germà, el Juvenal, hem vist que allò que passava no era per deixar-ho córrer", admet.
En el llibre parla de situacions conegudes per tothom la de Wilfred Agbonavbare al Santiago Bernabéu, l’episodi del Samuel Eto’o a la Romareda o el plàtan que li van llançar a Dani Alves a Vila-real. Malauradament, continuen succeint fets similars en les denúncies de Vinicius en els últims temps o els càntics racistes a l’RCDE Stadium de fa unes setmanes quan hi va jugar la selecció espanyola. "Crec que les noves generacions això ho tenen molt més clar, i jo educo els meus fills perquè siguin valents i els jutgin per què fan i no pel seu color de pell. Quan em poso davant d'una càmera també tinc aquesta responsabilitat. No podem controlar el que diguin uns energúmens, però sí la nostra reacció, que ha de ser denúncia i condemna", reflexiona.
És tot just el segon relat que publica l'Alberto Edjogo, després d'Indomable (2019). El sabadellenc es comença a consolidar entre els referents de la lectura esportiva amb un caire més social. Heridas en la piel va arribar a les llibreries fa menys de dues setmanes i, fins ara, l'acollida ha estat bona, segons assegura l'autor. "Això és una carrera de fons i acaba de començar, però ha estat molt positiva la reacció. L'altre dia, per exemple, vaig presentar el llibre a València i, poc després, un home em va parar pel carrer per explicar-me que el seu fill i ell hi havien assistit i, en un partit, va haver-hi una petita tangana i ell va reaccionar protegint i evitant insults contra un jugador negre de l'altre equip. Aquestes són les històries que em fan feliç perquè em fan veure que realment puc aportar a la societat", assegura. L'escriptor sabadellenc estarà aquest Sant Jordi a la tarda signant exemplars de la seva nova entrega a la carpa que organitza el Centre d’Esports davant de la Nova Creu Alta.
