Ramon Espadaler: “Cal més policia, agilitzar els judicis i ampliar les presons per reduir la criminalitat”

Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora, 1963) s’ha compromès a tenir els Jutjats de Sabadell renovats abans de 2029. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica ha adjudicat els treballs d’una reforma pendent des de fa anys, que inclou vuit noves sales de vistes, un nou circuit per a les víctimes i un nou vestíbul i jutjat de guàrdia, entre altres. En una entrevista amb el Diari, el conseller més d’ordre del Govern de la Generalitat veu bé incrementar la capacitat del penal a Sabadell, agilitzar els judicis i augmentar les capacitats de les presons per fer front a la delinqüència. 

És el tercer conseller de Justícia que posa una data per a la renovació dels Jutjats de Sabadell. Entendrà que siguem desconfiats. Aquest cop serà diferent i compliran amb els terminis?

Aquest cop és diferent perquè l’obra ja està adjudicada i tenim un compte enrere imparable, de trenta mesos, per a tenir un nou tribunal d’instància a Sabadell. Els canvis entraran en servei de manera gradual, a mida que s’enllesteixin els treballs. He de dir, per ser justos, que nosaltres hem posat fil a l’agulla a un bon projecte i a una decisió intel·ligent dels nostres predecessors, que van decidir reformar l’edifici judicial en lloc de construir-ne un de nou. Hauria implicat més temps i costos. 

El projecte respon a un seguit de crítiques sobre les condicions de l’edifici que s’arrosseguen des de fa anys.

La reforma té dues mirades: una per als professionals que treballen diàriament a la justícia, per als membres del tribunal d’instància, secretaris, Fiscalia, operadors, advocacia… que disposaran d’espais millors, i una altra per als usuaris, perquè tindrem un edifici concebut per apropar la justícia a la ciutadania, amb noves sales d’espera i circuits per separar víctimes i victimaris.

La reforma vindrà acompanyada de més personal?

La millora de la infraestructura ha d’anar acompanyada de recursos humans. Sabadell es veurà beneficiat de la nova convocatòria de 500 places judicials al conjunt d’Espanya amb dos jutges del civil més, una plaça més a Fiscalia i els funcionaris del departament de Justícia que corresponguin. Un cop s’acabi la reforma, el Tribunal d’instància tindrà capacitat per poder créixer i passar de les 23 places judicials actuals a un potencial de 34.

Quants nous funcionaris administratius de Justícia, dels que depenen de la Generalitat, vindran a Sabadell?

Hi haurà 300 funcionaris més per donar suport a les noves unitats judicials a Catalunya, i una part vindran a treballar a les noves unitats del civil a Sabadell. Seran els necessaris, ni més ni menys. No li puc dir una xifra exacta perquè la nova llei d’eficiència de la justícia busca la ductilitat –que els treballadors públics puguin treballar per diferents jutges–. No és com abans, que hi havia un conjunt de funcionaris per cada jutge i eren faves comptades.

Sabadell és el segon tribunal d’instància amb més càrrega de feina de Catalunya. Va tancar 2025 amb més de 35.000 causes pendents, segons el Consell General del Poder Judicial. La reforma i els funcionaris seran suficients per a resoldre el col·lapse?

Resoldre el col·lapse no es fa de la nit al dia amb una publicació al BOE o amb unes obres. Cal personal, donar recursos, diàleg i temps per aconseguir-ho. Nosaltres, ens hem arremangat i ens hi hem posat en allò que som competents: en l’edifici, en les tecnologies, en la digitalització del penal… i a diferència d’altres legislatures, ens hem assegut a la mateixa taula per treballar alineats amb els operadors del món judicial. Ens hem conjurat tots, cadascú des de la seva responsabilitat, perquè la reforma doni fruits i la justícia sigui més eficient, més àgil i més propera a la ciutadania.

Parlem del model. Han invertit més de cinc milions d’euros en comprar parts de l’edifici de l’Eix Macià que no eren de la Generalitat. Surt més a compte que construir un nou edifici?

És una solució amb un guany d’eficiència increïble, a banda de ser molt més econòmic i més ràpid que construir un edifici ex novo. La compra de despatxos i pisos s’ha convertit en una anècdota del Consell Executiu, perquè altres consellers em pregunten: ‘Què estàs fent a Sabadell?’ [riu]. Que què fem? Anem comprant parts per convertir-nos en propietaris de tot l’edifici i així, juntament amb la reforma, aconseguirem espais més diàfans i amb llum, incrementarem el nombre de sales de vista i millorarem les existents… humanitzarem la infraestructura, tal com vam començar a fer amb el sistema de climatització.

Era urgent. L’edifici judicial havia arribat a estar a 30 graus de temperatura i s’havia hagut de cancel·lar l’activitat judicial a l’estiu.

És injustificable i vull agrair la comprensió que han tingut els professionals i els usuaris de moments que l'edifici no ha tingut la qualitat mínima exigible. Comparteixo el plantejament de l’alcaldessa Farrés en concebre la justícia com un servei públic més de la ciutat, que treballa per a la ciutadania, les famílies, l’economia i la seguretat de tothom.

Saltem a una altra qüestió preocupant. Menys del 10% dels judicis de Catalunya se celebren en català, després d’anys amb part de la gestió de la justícia en mans de la Generalitat. Què estan fent per revertir-ho?

L'ús del català a l'administració de justícia no és un caprici, és un dret. En el millor dels moments, al voltant dels anys 2000, s'havia arribat a fer la ratlla del 20% de les sentències en català. En aquests moments estem al 6,9%. Això s’explica per molts factors, com el problema per estabilitzar els jutges, i el fet que el català sigui un mèrit i no un requisit per ser jutge a Catalunya. De moment, hem pres mesures per a millorar la situació, amb cursos de català per als jutges que vinguin aquí i beques perquè més catalans vulguin fer la carrera judicial, la carrera de fiscal o de lletrat de l'administració de justícia. Tenim casos d’èxit de persones becades que estan en altes magistratures a escala de l’Estat! També penso que el català a la justícia és cosa de tots i que l’advocacia ha d’iniciar més textos en català. 

Que el català sigui un requisit i no un mèrit depèn del Congrés dels Diputats. 

Caldria reformar la llei orgànica per permetre això i és molt difícil, però no per això deixarem de recordar-ho periòdicament allà on calgui. Al marge d’això, el que tothom ha de saber és que si algú vol expressar-se en català davant d'un jutge o magistrat, hi té dret i que això no el perjudicarà en res.

A la comarca, estem pendents de la construcció dels nous jutjats de Sant Cugat. Disposen d’algun termini?

No estem en condicions d’establir terminis. S’ha decidit crear un nou partit judicial i el següent pas és delimitar què hi haurà a Sant Cugat i què hi haurà a Rubí. El ministeri de Justícia i el Tribunal d’Instància han de decidir quines jurisdiccions van a cada municipi i després ja entrarem en la construcció de l’equipament. De moment, valorem la predisposició de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ha previst una sèrie de solars per poder encabir-ho.

Fa dues setmanes, hi va haver un tiroteig entre clans al barri de Can Puiggener. Les baralles amb violència han crescut un 84% en els últims cinc anys a Sabadell. Què creu que s’ha de fer per reduir aquest tipus d’incidents?

L’enduriment del Codi Penal que s’ha posat sobre la taula és una part de la resposta, però no és tota la resposta. S’han d’incrementar els cossos policials, agilitzar els judicis i ampliar la capacitat de les presons per a reduir la criminalitat. El Comitè de Seguretat i Justícia –amb la presència del president de la Generalitat, dels consellers Dalmau, Parlon i servidor– es reuneix un cop al mes perquè seguretat i justícia treballin conjuntament. A l’àmbit de Barcelona, hem augmentat el nombre de mossos i de policies locals, s’ha guanyat eficiència policial i, a banda, s’han creat les unitats judicials per a judicis ràpids per evitar la pendència de temes. Aquesta idea s’ha de traslladar a tot Catalunya, perquè el problema de la multireincidència és un problema de país.

Hi haurà més jutjats del penal a Sabadell, doncs?

En aquesta ampliació s’han incorporat dos nous del civil, però en la següent tongada es pot plantejar. Les noves unitats es posaran allà on hi hagi més càrrega de treball, evidentment, però també es tindran en compte les necessitats de les altres jurisdiccions –civil, mercantil…– i es buscarà un equilibri territorial. No volem que Barcelona s’ho mengi tot a escala judicial.

En clau d’actualitat, tothom va ple parlant dels escàndols que envolten Pedro Sánchez. El PSOE ha apuntat a una motivació política i ha qüestionat la independència judicial. Com a conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, creu que la justícia és independent a Espanya?

Tinc confiança en la justícia i confiança en la presumpció d'innocència de tots els ciutadans, siguin polítics o no siguin polítics. També crec que la justícia és independent, exerceix la seva responsabilitat dins d'un estat de dret com un dels poders fonamentals de l’Estat en un entorn democràtic.

Encara pel que fa a la política, fa pocs dies vaig llegir que un Artur Mas crític amb Junts deia que “vist amb perspectiva, es podrien haver estalviat la dissolució de Convergència”. Vostè va ser un històric dirigent d’Unió, membre de la federació i del govern del mateix Mas. Què pensa ara de com va acabar tot?

Jo no he renegat mai els meus orígens polítics. Jo era, soc i moriré sent una persona de pensament humanista-democristià i catalanista i mai he estat independentista. Tampoc no negaré el fet d’haver estat a CiU ni tampoc d’haver sortit del govern de Mas per no compartir d’horitzó independentista. Cadascú ha de reflexionar i la història jutjarà si va ser oportú o no. Els creadors d’Units per Avançar compartim aquests valors i vam arribar a un acord amb el PSC perquè creiem que era temps de sumar i no de dividir. El catalanisme s’ha fragmentat massa i que és més important trobar punts d’unió que diferències.

Comparteix Consell Executiu amb consellers molt més a l’esquerra que vostè.

Hi ha un treball conjunt sota un lideratge molt nítid i molt clar del president Illa. Tenim punts d’unió en el catalanisme, amb la mirada social, en la necessitat que el mercat reguli. Ni els uns ni els altres som liberals i no esperem que el mercat ho arregli tot.