L’Ivet Gallemí té 13 anys, és de Sabadell, cursa tercer de l'ESO als Salesians i, des de fa algunes setmanes, pot dir que és campiona del món. La jove patinadora va pujar al més alt del podi dels World Skate Games 2026, celebrats a Asunción (Paraguai), com a integrant del grup de xou júnior de l’Artistic Skating Cunit. L’equip català es va imposar amb una puntuació de 35,27 punts, per davant de les dues formacions italianes que van completar el podi.
Una fita extraordinària per a una esportista que va començar a posar-se els patins quan era molt petita. "Vaig començar a patinar amb quatre anys. Realment no sé d’on vaig treure aquesta passió", explica. Abans havia provat el ballet i la natació, però finalment es va decantar per les rodes. Els seus primers passos van ser al Club de Patinatge de Sabadell, però el salt cap a una pràctica més exigent va arribar amb el canvi al Ripollet, on va començar a adonar-se que podia arribar més lluny. "Va ser quan vaig pujar el nivell d'exigència", recorda.
- La sabadellenca, amb els seus patins i la medalla d`Asunción
- Juanma Peláez
Després d’aquesta etapa, va fer el pas a l’AS Cunit, on actualment afronta la seva segona temporada. El club del Baix Penedès és un dels grans referents internacionals del patinatge artístic sobre rodes i ha estat l’escenari on Gallemí ha assolit el seu primer gran títol mundial. La victòria, però, no va ser gens senzilla. L’equip arribava a la cita després d’uns Campionats d’Espanya i d’Europa en què, malgrat les bones actuacions, alguns errors els havien deixat amb ganes de més.
"Estem molt contents perquè ha estat una temporada bastant difícil. Poder fer aquest disc gairebé perfecte ens enorgulleix molt, i ser campions del món encara més, perquè no ens ho esperàvem", explica. Les italianes eren unes rivals de màxim nivell i l’equip català sabia que qualsevol errada podia ser decisiva. "El resultat és el premi a moltes hores de preparació", reconeix.
Gallemí entrena pràcticament cada dia -de dilluns a diumenge, amb els dimecres com a única excepció perquè té classe d’anglès- i dedica habitualment entre quatre i cinc hores a la pista. Els entrenaments combinen preparació física, flexibilitat i treball tècnic de les diferents modalitats. "Es busca la perfecció realment en tots els aspectes", admet. Una pressió que també té una dimensió psicològica: "Hi ha entrenaments que són bastant difícils. Hi ha dies que no et surten les coses, però els entrenadors ens ajuden molt, tot i l'exigència".
La dificultat augmenta quan toca compaginar l’esport amb els estudis. L’Ivet es troba a l'equador de l’ESO, a tercer. Va als Salesians i sovint aprofita els trajectes en cotxe o les estones entre classes per fer els deures i estudiar. També ha de recuperar els apunts i les tasques quan és fora competint, com ha passat amb les dues setmanes del Mundial. "Quan et trobes en aquesta situació, aprens a tirar endavant", assegura. De fet, considera que el patinatge li ha ensenyat a organitzar-se i administrar millor el temps.
- La jove patinadora, al passeig de la Plaça Major, abans de l`entrevista al Diari
- Juanma Peláez
El final perfecte a una temporada complicada
El títol mundial té encara més valor si es té en compte que la temporada no ha estat fàcil en l’àmbit individual. Gallemí també competeix en lliure i solo dance, però una lesió important al cartílag del peu dret li ha impedit participar en la modalitat de lliure. El problema, provocat per la repetició dels moviments, l’ha obligat a sotmetre’s a un tractament per intentar afavorir la regeneració de la zona.
En solo dance, una disciplina sense salts ni piruetes, va aconseguir continuar competint malgrat les dificultats. Després d’una temporada complicada i d’haver de preparar algunes actuacions a contrarellotge, va classificar-se per al Campionat d’Espanya, on va acabar en una meritòria novena posició. Una mostra de perseverança que complementa l’èxit aconseguit amb el grup.
Ara, amb el Mundial al palmarès, la sabadellenca ja mira cap a la pròxima temporada. En xou, l’objectiu és tornar a formar un bon equip i intentar repetir el títol mundial, sense renunciar a lluitar pels campionats d’Espanya i d’Europa. En l’àmbit individual, vol recuperar-se, tornar a saltar i aspirar de nou als podis catalans i a participar en competicions internacionals. "M’agradaria continuar tants anys com pugui, però també fins que el cos m'ho permeti", reflexiona, conscient que les lesions són un dels grans condicionants d’aquest esport. Però no perd la il·lusió. Motius no li falten. De moment, amb només 13 anys, ja ha escrit una de les pàgines més especials de la seva trajectòria.
