Marta Vilanova s'ha convertit en subcampiona d'Espanya juvenil de gimnàstica rítmica. La del CE l'Espiral va pujar al podi competint entre les 150 millors gimnastes de Nacional Base i ara afronta l'ascens de categoria amb il·lusió. "Classificar-me ja era un premi, a Catalunya hi ha molt nivell, i la medalla de plata ha estat una sorpresa enorme. No m’ho esperava, hi anava simplement a gaudir", narra la jove de dinou anys.
La seva puntuació va ser 19,800, quedant-se a només 0,05 punts de la primera classificada, però això no l'ha privat d'assaborir l'èxit. "Quan vaig acabar l’exercici, sabia que havia fet bé la meva feina, ja em vaig col·locar segona, però faltaven més de cinquanta noies per competir", assegura Vilanova, que en l'últim campionat havia estat la dissetena. Amant de les masses i la cinta, aviat podrà complir un dels seus somnis esportius: fer un exercici amb un nou aparell, la pilota. "Pujar a Absolut fa respecte, però també motiva molt. És un nou repte, una oportunitat per créixer i crec que competiré per equips".
Esportista i estudiant de Psicologia, és conscient que controlar l'aspecte mental i portar una bona rutina és essencial per rendir al tapís. “Sempre hi ha nervis, però intento no posar-me pressió, perquè el resultat no depèn només de mi. Soc una gimnasta molt emocional i m'influeix com em senti el dia de la competició".
- La gimnasta de l`Espiral, amb la medalla de plata
- Cedida
La sabadellenca, que va segellar la classificació per al campionat al febrer, creu que, precisament, aquest és un dels seus punts forts. La naturalitat a l'hora d'expressar les emocions al ritme de la música, tant amb el moviment del cos com amb l'expressió facial. "El muntatge, amb la cançó francesa Maison, em permetia lluir-me i connectar amb els jutges i el públic", afirma, agraint la gran tasca de la Susana, la seva entrenadora.
A més, la Marta fa èmfasi que ha tingut l'oportunitat de compartir l'experiència del torneig amb dues companyes més del club. "Cada campionat és l'excusa per conèixer una ciutat nova. L'Espiral és casa meva i si he arribat fins aquí és gràcies a la gran feina de tothom. La gimnàstica m’ha ensenyat a gestionar la frustració i a perseverar", sentencia l'esportista que fa uns anys que compagina la seva preparació amb el paper d'entrenadora. "Això em fa valorar encara més tota la feina que hi ha al darrere". De competir a l'escola, a passar per totes les categories fins a la màxima, Vilanova demostra que no cal portar el cartell de favorita per trencar els esquemes, tot plegat és una barreja de treball i talent.
