6.77 segons va trigar Max Peula a finalitzar els 60 metres llisos de la final del Campionat d'Espanya sub-20 que es va celebrar a Salamanca el passat mes de març. Curiosament, al sabadellenc li va tocar viure la cursa més ràpida de la història en la disciplina i va acabar en cinquena posició, fregant amb la quarta i a set centèsimes del podi. Aquesta marca no només va ser la millor de la seva encara curta trajectòria en el món de l'atletisme, també li va servir per escriure amb lletres daurades el seu nom en el llistat de rècords dels esportistes de la Joventut Atlètica de Sabadell. Peula va superar el 6.78 que va aconseguir el mític Sergio Ruiz l'any 2015. "Sempre penso que les fites s'han de celebrar siguin més grans o petites. Al principi potser no li vaig donar tanta importància, però quan hi vaig pensar fredament, que soc el més ràpid de la història de Sabadell en els 60 metres, és com que t'explota el cap. No m'ho esperava gens", assegura.
Criat en una família d'atletes, el jove velocista va començar la seva vida esportiva combinant el futbol i l'atletisme. Havia vist competir el seu pare, Dani Peula, i també havia sentit a parlar de les fites de la seva mare, la Mònica Marín. "Quan jo era petit el meu pare encara competia i algunes vegades l'anàvem a veure. A mi m'agradava i a partir de quart de Primària vaig combinar els dos esports. En el moment que vaig haver d'escollir, vaig tirar cap a l'atletisme", recorda. A sisè de Primària es va començar a enfocar més en l'atletisme, però no va ser fins a segon d'ESO que va fer la passa definitiva de deixar el futbol. "Jo sempre els dic als meus pares que si faig atletisme és perquè m'agrada i vull fer-lo, però també és cert que ells m'han ensenyat què és aquest esport. Això també em va ajudar a fer el pas en el seu moment".
Amb només 17 anys, però, li ha tocat viure moltes situacions complicades en el món de l'esport. De fet, les lesions han estat un maldecap per al sabadellenc els últims anys. "Fa alguns anys, en una caiguda em vaig trencar els lligaments creuats. Des d'aleshores em va afectar lleugerament en l'estabilitat del maluc i vaig anar encadenant lesions, les últimes a l'isquio. L'última temporada va ser en blanc per un trencament de catorze centímetres. La primera vegada t'ho prens molt malament, però quan t'ha passat en diverses ocasions sents més resignació que ràbia", afirma.
- El sabadellenc, després d'una cursa / CEDIDA
El setembre va iniciar la preparació per a la temporada de short track, però amb el temor de patir una recaiguda i controlant molt els esforços i càrregues. En els primers campionats de l'any ja va anar superant obstacles i els reptes marcats, però sent conscient que encara podia donar molt més. Va rebaixar el 7.05, marca mínima pel Campionat d'Espanya, en el primer intent i al Campionat de Catalunya va signar un gran 6.91. No obstant això, l'entrenament ja anava enfocat a arribar bé a la cita estatal de Salamanca.
Poc abans de sortir l'expedició, els fantasmes van tornar a aparèixer. "Dos dies abans de viatjar, em vaig fer mal i em van dir que tenia un petit trencament. Per sort, just abans de marxar m'ho van tornar a mirar i no hi havia res. Tot això, mentalment costa perquè corres amb la sensació que et pots trencar en qualsevol moment. És una lluita contra el teu cap. Treballo molt aquests temes perquè al final els pensaments no els pots controlar, però intento que afectin el mínim possible", reflexiona. Per sort, només va quedar en un ensurt. A la ronda classificatòria va córrer en 6.85 i a la semifinal va rebaixar la marca en una centèsima. "Jo anava a Salamanca pensant que podia superar la meva marca i baixar del 6.90. A la semifinal, em vaig deixar una mica en els últims metres per reservar-me i quan vaig veure que havia superat el temps de la ronda anterior em va donar molta confiança per afrontar la final".
- Peula, a la pista coberta Carme Valero, a Sabadell / Victor Castillo
A la cursa pel títol, el Max Peula va finalitzar cinquè. El campió va fer el rècord estatal, el segon va igualar l'anterior i el tercer va finalitzar en 6.70. Unes marques espectaculars que fins i tot van poder deslluir classificatòriament el 6.77 del sabadellenc, que pràcticament en qualsevol altra edició hauria pujat al podi. "A tots ens agrada guanyar, lògicament. De totes maneres, que hi hagi tant nivell i una competència així també és bo per continuar millorant", apunta. Hores més tard, es va assabentar que, medalles a banda, havia entrat en la història de la Joventut Atlètica de Sabadell com l'home més ràpid de la història en els 60 metres. Un rècord, a més, absolut, malgrat que encara competeix en la categoria sub-20 i no ha complert la majoria d'edat (fa els 18 el pròxim mes de juny). "Me'n vaig assabentar un dia després. M'ho va dir la meva mare. Jo no coneixia el Sergio Ruiz, n'havia sentit a parlar, però no era conscient del que havia fet i amb el rècord vaig estar mirant la seva trajectòria i em va impressionar haver superat una figura com ell. També em motiva a veure què puc aconseguir en el futur si hi poso esforç i dedicació".
Entre els reptes a mitjà termini, passa el Campionat d'Espanya a l'aire lliure, una prova internacional de relleus en què ha estat seleccionat pel combinat estatal o el gran objectiu: poder competir en l'Europeu sub-20 que se celebra a Finlàndia el pròxim agost. Max Peula s'està centrant en les proves de 100 i 200 metres tot i que reconeix que "per constitució i altura sempre em diuen que acabaré sent un atleta de 400". Sigui com sigui tocarà estar pendent dels èxits que pugui aconseguir en el futur.
