El talent del futbol sabadellenc és innegable, la ciutat ha estat bressol de molts jugadors professionals com Cristian Tello, que recentment ha anunciat la seva retirada, Alèxia Putellas, que va començar la seva trajectòria al CE Sabadell o Oleguer Presas, guanyador d'una Champions. Però no són els únics, hi ha noms que fa temps que piquen a la porta per convertir-se en nous referents. Un d'aquests noms correspon a una central competitiva, física i amb una gran visió de joc. Només té 19 anys i ja en fa 3 que va debutar a la Liga F de la mà del Badalona Women.
A més, forma part de la selecció espanyola on ha guanyat dos europeus i ha quedat subcampiona del món en categories inferiors. Ella és la Nerea Carmona i té les idees molt clares. "Soc la jugadora més petita, encara és difícil que em donin l'oportunitat de primeres. He après a gestionar millor els nervis i he entès que els moments durs també formen part del camí", reflexiona la futbolista que arrenca una nova temporada il·lusionant amb el club badaloní.
- La sabadellenca va proclamar-se campiona d`Europa sub-19
- CEDIDA
Però la seva història va començar al barri, jugant amb els colors del Can Rull. "Vaig apuntar-me gràcies al meu germà gran, que sempre ha sigut el meu exemple a seguir", recorda que només tenia 4 anys i havia de competir amb nois. "De vegades em sentia apartada, no deixava de ser una cosa poc freqüent. Però em vaig adaptar de pressa i tothom m'ho va posar molt fàcil, em sentia protegida pels entrenadors". Atrevir-se a trencar el motlle va ser el pretext per tenir noves oportunitats: la primera? La crida de l'Espanyol.
En aquella noia que volia seguir les passes familiars, els pericos van identificar una futura jugadora professional. I no s'equivocaven. “El primer dia de proves estava supernerviosa. Soc una persona molt tímida de primeres, però les companyes es van acostar a mi", admet la Nerea. El que no sabia és que aquell primer tanteig acabaria suposant un periple de vuit temporades vestint la blanc-i-blava. "Vaig créixer des de l’Aleví fins al Femení B. Recordo especialment un torneig que vam disputar a la Xina. Aquelles dues setmanes van ser increïbles, vam fer molta pinya i era tan lluny, que això ho feia encara més especial".
Uns anys en què Carmona va adaptar-se a les exigències dels entrenaments i horaris complicats mentre ho compaginava amb els estudis. Ara, de fet, està acabant el Batxillerat amb la idea d'estudiar Psicologia. "T'intentes organitzar i vols tenir-ho tot al dia, però jo m’emporto molt el món del futbol a la vida personal. Si no tinc bons entrenaments, ho noto", reconeix, com també que hi havia dies que arribava a casa a les dotze i s'havia de posar a repassar. "Estudiar al bus no és el mateix que estar al teu escriptori, però el Pau Vila va ser molt flexible amb mi". Un sacrifici que va més enllà. "La meva família ja està acostumada que estigui fora, al principi se'ns feia complicat perquè es nota moltíssim no estar a casa. Trobes a faltar poder donar una abraçada a la mama o et perds els aniversaris dels amics".
Després de molts anys de formació, va arribar el punt d'inflexió: podria viure del futbol. "Amb 16 anys vaig començar a veure que això anava de debò, sabia que tenia possibilitats. I el Badalona em va fer veure que podia convertir el futbol en una professió". Carmona recorda que "al principi va ser una mica impactant", marxava a un projecte amb representació a Primera, però només tenien un camp on entrenar. "Moltes companyes vam canviar de samarreta juntes, va ser molt 'guai'".
- La jove futbolista, amb el Badalona Women
- CEDIDA
La primera oportunitat a la màxima categoria del futfem no es va fer esperar. "Venia de ser juvenil i de passar-m’ho bé jugant a futbol i de sobte estàs al nivell d’elit. Ja no és només fer-ho bé: has de competir i has de guanyar perquè els punts són importants", una pressió que d'entrada li va costar gestionar, sempre mà a mà de la seva companya i amiga Natàlia Escot. El fet d'estar en dinàmica de seleccions des dels 12 anys, primer amb la catalana i després amb l'espanyola, també va ser un factor diferencial per guanyar experiència i confiança. "És maco veure com nenes de 15 anys que costava que es relacionessin acaben sent amigues. Deixem de banda l’escut i acabem sent persones", sentencia.
La jove admet amb sinceritat que hi ha etapes en què la negativitat ha estat protagonista. "Fa dues temporades vaig tenir força recaigudes de la mateixa lesió. No m’havia lesionat de res greu abans i són moments en què et preguntes si val la pena continuar. No veus la llum al túnel i entres en un bucle. Això forma part de la càrrega de qualsevol esportista d’elit i et fan créixer", reflexiona amb maduresa sobre aquesta etapa que afortunadament va deixar enrere.
En la seva experiència a la màxima categoria, el que més l'ha sorprès és jugar contra el Barça, gran referent del futbol femení actual i el dominador absolut del futbol estatal i europeu en l'últim lustre. "Ni les veus passar. Van a un altre ritme", admet. En la temporada que comença, Carmona està centrada a guanyar-se el lloc amb el Badalona i en el futur, tot està per escriure. "No descarto jugar a l'estranger, em faria il·lusió jugar a Anglaterra. És una cosa que m'agradaria viure", afirma. Una sabadellenca que truca a la porta del màxim nivell i que vol continuar creixent i competint amb les millors. Recordeu el seu nom.
