Una vegada més, Sabadell està representada en el Mundial de natació adaptada que se celebra a Singapur des del diumenge passat fins al dia 27. Òscar Salguero, en la seva sisena participació en una cita d'aquestes característiques, viu una edició una mica més especial per tot el camí que ha hagut de recórrer fins a la classificació. "Després dels Jocs, vaig haver de reflexionar molt. Va ser dur quedar sisè en la meva prova, però la medalla en els relleus em va fer no veure el futur tan negre. Vaig prendre la decisió de continuar, amb el pretext de gaudir més del procés, que abans no ho feia. Vaig fer més vacances per pensar i em va servir per adonar-me que això és el que m'agrada. Igualment, ha estat un any difícil, entre la lesió que arrossego, em vaig trencar un peu, al maig vaig aconseguir la mínima, que era difícil, i aquí estic: una vegada més en un Mundial", afirma Salguero.
El sabadellenc es va estrenar en la competició la matinada del dilluns amb una dotzena posició en els 200 estils SM9. Una prova que no acostuma a disputar, però que ha servit per "escalfar". Enguany, després d'acumular podis i grans resultats, l'objectiu és molt diferent. "Si et dic la veritat, no vaig amb cap expectativa. No vull pensar en resultats. L'any passat va ser molt dur a nivell psicològic. A vegades els esportistes volem aconseguir moltes coses i sempre estem pensant en resultats, en baixar marques... en la meva situació actual no crec que sigui el més adient. La veritat és que només penso a tocar la paret i sentir que he fet tot el que he pogut i que m'he trobat bé. L'objectiu és nedar i gaudir de tot el procés i de la prova", assegura.
La seva prova per excel·lència, els 100 braça SB8, els nedarà el dissabte, en l'últim dia de competició. Fa tot just un any, als Jocs, Salguero va ser setè (sisè per la desqualificació d'un nedador posteriorment) amb una marca per sota del seu nivell. En els relleus, on l'equip espanyol va ser bronze va fer una marca que li hauria valgut el bronze individualment. Un raig d'esperança per somniar amb un nou èxit, fins i tot quan van mal dades. "És el que parlem amb el meu entrenador, de quedar-nos amb les coses positives. No hem de pensar que no ho vaig aconseguir el dia que tocava sinó que tenia capacitat per fer-ho i, per tant, ho puc tornar a fer. Això és el que em va fer continuar amb les mateixes ganes i ambició. He de ser constant, controlar els nervis i saber que no tot depèn de mi, però que és possible", apunta.
Un campió olímpic i mundial que afronta la cita sense pressió. "Havia anat com a favorit en els altres Mundial i ara vinc d'una sisena posició. Ara soc dels que venen per darrere, més aviat, no dels que han de mantenir estatus. Noto menys pressió per la classificació anterior, però també per tota la meva situació. Més enllà de la lesió, ja estic encaminat en la meva professió, que és la medicina, i encara em queda natació, però ho veig d'una altra manera. Continuo posant-se nerviós, això és normal, però molt menys que anteriorment", reflexiona. Amb ganes de demostrar i el somni de tornar a ser referent en un esport que ha dominat. Una dècada i sis medalles des de la seva primera participació mundialista, serà l'última oportunitat?
