Les parelles inclusives trenquen barreres: "Ens entenem sense mirar-nos"

"L’alumne sense el professor no és res, però el professor sense l’alumne tampoc", aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la Josefina López al llarg dels seus anys al capdavant del Club Subalee de Taekwondo, un centre de referència a la ciutat i el territori. De fet, ella mateixa va començar la seva trajectòria com a alumna fins a convertir-se en tota una medallista olímpica! "El meu mestre és el meu marit i fa anys que portem l'escola plegats", un centre que han convertit en la seva segona casa. 

Més enllà dels èxits i el gran creixement del club, que curiosament va obrir les portes vinculat al Judo, fa cinc anys van rebre una proposta que els va canviar la vida. "Des de la Federació Catalana volien que ens encarreguéssim de potenciar el parapoomsae per donar-li visibilitat i que arrelés a Catalunya". Aquesta és la modalitat adaptada per a persones amb diversitat funcional del poompsae, una disciplina del taekwondo que consisteix a executar seqüències de moviments tècnics. "Vam començar amb quatre esportistes i ara ja som més de quaranta".  

El parapoomsae com una font d'oportunitats

Els competidors es divideixen segons la seva diversitat per garantir l'equitat, entre altres, discapacitat visual, auditiva o persones amb cadira de rodes. Tot plegat està reglat per la Federació Mundial de Taekwondo perquè els participants gaudeixin competint i explotin el seu màxim potencial. "Hi ha diverses adaptacions, per exemple, no tenen un temps limitat per fer els moviments i no cal que pugin la cama per sobre del cap", explica López.

La doctora Montserrat Garrido és l'encarregada d'agrupar els esportistes. "Faig taekwondo des de fa quaranta anys i tinc aquesta tasca pels meus coneixements mèdics i esportius. La culpa que ens endinséssim en aquest projecte la té l'Óscar, un company de l'escola que té discapacitat intel·lectual. Ell sempre competia al Campionat de Catalunya convencional i quedava l'últim. Ens va motivar a endinsar-nos al món del paraesport", s'emociona la Montserrat i bromeja assegurant que l'alumne forma part del mobiliari de l'escola. "Sempre és el primer que obre i l'últim a marxar del gimnàs". 

El Subalee ha confiat en el talent de l'Óscar i d'altres atletes discapacitats, formant una família on els valors passen per sobre de la competició. "Els prejudicis no els posen ells, els posem nosaltres. Són persones superdisciplinades, emotives i agraïdes, treballar amb ells és molt emocionant", assegura la Josefina amb passió.

El Jordi, la història de superació de tot un campió d'Europa

Una aposta que ha funcionat tan bé fins al punt d'entrenar al campió d'Europa de la categoria P33, el Jordi Aznar. "No m'imaginava arribar tan lluny i tenir l'oportunitat de veure tot el que envolta fer esport amb discapacitat fins a guanyar l'Europeu a Tallin". I és que el Jordi tenia una escola d'arts marcials i ja practicava taekwondo abans que li detectessin una malaltia neurològica que li va canviar la vida. "Estar a l'escola ha sigut com tornar a començar. Has de superar cada dia totes les dificultats i aquí m'omple l'ambient i el suport que ens donem els uns als altres". 

Encara hi ha qui té prejudicis per pur desconeixement. "Molta gent em pregunta que 'com puc practicar una art marcial amb una malaltia com la meva'. Jo els dic que he complert el meu somni esportiu, pensava que tot s'havia acabat i resulta que puc continuar practicant l'esport que m'ha acompanyat sempre". El campió aconsella mantenir la calma i intentar gaudir-ho al màxim. "Amb una deficiència neurològica, els nervis em poden trair. Si estic tranquil, surto al tatami i sé que tot anirà rodat". Tot i que encara no està definit, hi ha la possibilitat que es disputi un Mundial i ell ja està més que preparat. 

Les parelles inclusives, una alternativa que trenca barreres

A banda de competir individualment, una altra de les opcions és fer-ho en la categoria de parelles inclusives, on una persona amb diversitat treballa conjuntament amb una altra que no en té. El format busca visibilitzar que l’esport es pot practicar de manera conjunta i en igualtat sense cap mena d'impediment. "Qui s'ha d'adaptar és la persona que no té discapacitat, però mai ningú mira per sobre l'espatlla de ningú, s'entenen tots molt bé", narra López. 

Les parelles es formen tenint en compte edats i categories reglamentades i en molts casos es tracta d’esportistes que ja entrenaven junts al centre. El Guillem i la Paula van ser campions de Catalunya recentment. "Ens estem preparant pel Campionat d'Espanya que se celebrarà a Sevilla aquest febrer. Fa anys que competim junts i ja ens coneixem", explica el Guillem, de la categoria d'atletes de baixa estatura. "És un plaer treballar plegats i tant de bo fer-ho per molts anys més", sentencia la Paula. 

Per al Martí, el més important és la superació, la disciplina i l'entrenament constant. Competeix amb la Júlia en categoria P40, enfocada en la discapacitat física de les extremitats. "Els nostres punts forts són la coordinació i l'elasticitat. Tirem unes patades molt ben executades", treu pit el jove. "Gairebé ens entenem sense mirar!", assegura la Júlia. Plegats coincideixen que la clau per ser precisos és la comunicació constant. 

No tots els alumnes de Subalee podran formar part de la selecció catalana que disputarà el campionat d'Espanya a Andalusia, però, per a ells, entrenar a aquesta escola sabadellenca és molt més que això.