"La preparació és extrema i estricta": la rutina d'un culturista natural sabadellenc

“M'ha ensenyat a valorar tot el que tenim. Ha estat dur i sacrificat, però de veritat que aprens molt com a persona”, reflexiona Martí Muñoz sobre la seva experiència esportiva. El sabadellenc practica culturisme natural i fa unes setmanes va participar de la seva primera competició internacional, la NBW International 2026, amb seu a Rotherham, Anglaterra. “Vaig aprofitar l’oportunitat per portar el nom de la ciutat arreu i fer-ne ressò, també per fer el viatge amb amics”, celebra. La particularitat d’aquesta modalitat és que no es permet l'ús de substàncies dopants i les federacions fan controls per assegurar-se que els esportistes desenvolupen la musculatura i la definició corporal mitjançant l'entrenament, l'alimentació i el descans.

Posar el cos al límit

Les competicions en si, consisteixen a pujar a l’escenari, exhibir-se i fer algunes postures concretes davant d'un jurat. “M'agradaria tornar a competir ara mateix, si pogués, ho tornaria a fer una vegada i una altra”, assegura motivat el Martí, tot i que aquesta eufòria no amaga el cansament provocat pel sacrifici que hi ha al darrere. “La preparació és extrema i estricta. Has de cuidar cada paràmetre del teu dia a dia, que en el meu cas es basava a caminar, menjar poc, entrenar dur i descansar de manera òptima”.

Un camí que va començar l’1 de març en perspectiva de donar-ho tot a la NBW, però també a casa, amb una exhibició a Tarragona. “El meu últim àpat lliure va ser una calçotada, el 28 de febrer i la dieta cada vegada es tornava més restringida per aconseguir reduir el percentatge de greix corporal. Havia de pesar tot el menjar, la sal que prenia i els litres d'aigua. M'alimentava a base de patata, pollastre i carabassó”, descriu Muñoz que afirma que “tenir més temps per preparar-te juga a favor teu, com també que les últimes setmanes abans que arribi el dia ‘D’ són les més complicades de gestionar. “El teu cos no vol fer res i tu l'has d'incentivar, l’organisme entra en un mode d'estalvi d'energia. Si puc no caminar, no caminaré; si puc no pensar, no pensaré. Però, és clar, has de continuar caminant, entrenant i descansant bé, tot i que el cos et demana el contrari”. 

Les renúncies socials 

Més enllà que físicament estàs portant el teu cos a l’extrem, hi ha un component mental que és molt difícil gestionar: la renúncia a gran part de la vida social. “Totes les relacions socials estan relacionades amb el menjar, ja sigui anar a prendre alguna cosa, fer un cafè o dinar fora. Quan tenia un àpat amb la família em portava la meva carmanyola, com a alguns partits del Sabadell”. El Martí, a banda de portar la ciutat per bandera, és molt arlequinat i la temporada de somni de l’equip, culminada amb l’ascens li van donar molta força per continuar amb la preparació. “Recordo que el dia de l’ascens vaig saltar al camp i no hi havia cansament possible”, s’emociona.

De fet, un dels seus primers esdeveniments després de la competició va ser anar al Temple i fer la prèvia amb un esmorzar de forquilla ben contundent. “Em ve al cap, especialment, un partit de Copa Catalunya contra el Ripollet, amb el meu sopar preparat. He hagut de rebutjar a molts plans i esdeveniments, com per exemple la Festa Major. Però soc conscient que ha estat una etapa”. Muñoz tenia moltes ganes de poder compartir taules i plats amb la gent que estima, tot i que el primer que es va menjar un cop baixar de l’escenari va ser un senzill biquini de pernil i formatge. 

De la por a l'exposició a les xarxes

Un altre detall curiós és que abans d’endinsar-se en l’univers del culturisme natural, el sabadellenc tenia pànic escènic. “Estàs a dalt d'un escenari, davant d'un públic i d'un jurat que t'està jutjant. Només hi ets tu, el centre d'atenció, el focus, i això impacta”, admet. Però va aconseguir deixar enrere aquests dubtes gràcies als seus inicis a les xarxes socials. “Vaig començar a publicar principalment per treure'm la por de pujar a l'escenari. És molt fàcil perquè la gent que et segueix no et veu directament cara a cara”. A mesura que explicava la seva experiència al perfil @martimmas, va agafar més i més rodatge. 

"Gent amb qui feia molt de temps que no parlava em començava a seguir i fins i tot desconeguts m’escrivien i em donaven ànims. Ha estat una motivació, un impuls que no m'esperava i un pilar per continuar endavant”, celebra l’esportista que encara no assimila tot el que ha viscut en els darrers mesos. Ara bé, el seu camí a xarxes tenia una altra premisa: transmetre el seu missatge en la seva llengua. “En el meu dia a dia parlo sempre en català. No volia fer-ho en castellà només per seguir a la majoria, ni tampoc volia ser un més dins del sector de l'entrenament i el fitness”, afirma convençut. 

Una passió que neix a la pandèmia

I és que la relació del Martí amb l’esport ve de lluny, perquè va estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la universitat. Però els inicis com a culturista es remunten a la pandèmia. “Jo era del grup dels que necessitaven moure's. Recordo que passava tardes pujant i baixant escales de casa i caminant per les habitacions. Cada dia entrenava, feia exercicis d'alta intensitat i moltes sessions de mobilitat i estiraments i quan van començar a obrir espais, vaig anar al Parc Catalunya a fer entrenaments de cal·listènia”, fa memòria.

Quan va veure que notava moltíssim la progressió, va decidir deixar de banda la figura de l’entrenador, per a convertir-se ell en l’atleta. “Em vaig plantejar si competir en CrossFit o buscar un preparador de culturisme natural, fins que vaig conèixer al meu entrenador actual a través d'un vídeo de YouTube. Vam començar a parlar per missatges i un dia vam fer una trucada de potser tres hores. Amb aquella primera conversa vaig saber que havia de ser ell”. Des d'aleshores, va ser un no parar. Una preparació d’anys que l’ha portat fins a aquest 2026, quan ha pogut complir el repte de competir per partida doble i fer-ho tan lluny, com a prop de casa. "Estar allà a l'escenari, amb gent de tot el món, i pensar què faig aquí, va ser molt maco, però ara estic feliç de poder deixar les carmanyoles a casa".