Perdre's per trobar-se, literalment: la passió del campió d'Espanya Roc Bausà

Una connexió inseparable amb els boscos i preparació física, però també tècnica, són l’equilibri perfecte per a convertir-te en corredor de curses d’orientació, un esport que al Roc Bausà va canviar-li la vida. Tot just acaba l’institut i ja és campió d’Espanya en la modalitat d’esprint i de mitja en la seva categoria, que es diu aviat. “Poder anar pel mig del bosc buscant les fites em fa desconnectar de la resta del món, i això m'agrada molt. És una sensació de llibertat que només em dona això”, relata el jove.

I és que recórrer la natura el va captivar des de petit, sempre, representant la Unió Excursionista de Sabadell. “Devia tenir sis anys, que anava a l'extraescolar de la UES de trail running i de tant en tant fèiem algun entrenament d'orientació. Un dia, el Ricard Masferrer, membre de la secció, va proposar als meus pares que potser m'agradaria fer-ho. Vaig anar a la cursa i em va encantar”, fa memòria el sabadellenc, que sempre ha estat un cul inquiet perquè, de fet, barreja els seus entrenaments amb el conservatori i l’institut. “En la música em vaig decantar per la flauta travessera. És una miqueta dur, perquè faig moltes coses, però quan agafes la rutina ja no és tan estressant”. 

I com entrena un competidor d’orientació? En el cas de Bausà, surt a córrer gairebé cada dia i les competicions de menor nivell també formen part de la preparació. “Hi ha vegades que em toca simplement anar-hi tranquil, també faig sèries d'esprint, esprints curts, intervals intensos i descans”, i la seva mare ens ha confessat que està apuntat a escalada! Però, a banda d’aquest plàning físic combinat, li agrada mirar mapes i pensar com faria un recorregut. Analitzar quins relleus hi ha a cada terreny per reforçar la part tècnica. “Competir a Sòria em va agradar molt. És un bosc molt obert, pots córrer pel mig molt bé, i és molt divertit. I també Guardamar, perquè tot i que és un terreny molt tècnic, i sense massa camins ni res, és molt tranquil”. 

Precisament, el fet de recórrer Espanya li ha donat l’oportunitat de crear vincles, un dels vessants que més valora de l’orientació. “Tot i que siguem rivals, acabem sent amics i passant molt temps junts entre totes les competicions que fem. Al final, ens acabem coneixent tots. Estic orgullós de representar Sabadell perquè la UES és un club que sempre m'ha ajudat”. Guarda un gran record del seu primer campionat estatal. “Va ser a Ciudad Real, i em va anar molt bé: vaig quedar subcampió en una prova i campió en una altra”. En general, està molt satisfet amb els seus últims resultats, malgrat que admet que a “l’última cursa de llarga distància sí que es va equivocar una mica i va quedar sisè”. 

Amb el campió mundial Kasper Fosser, com a referent, el Roc té un objectiu esportiu força clar: “De cara a l'any que ve m'agradaria molt poder anar a l'Europeu. A principi de temporada hi ha curses que puntuen i en funció dels resultats, se'n classifiquen quatre per categoria". 

Tot i la seva joventut, porta molts anys al peu del canó i té clars quins són els consells que donaria a algú que volgués iniciar-se en curses d’orientació. “Sobretot, que comenci per alguna cosa fàcil, que vagi fent i que no vulgui córrer, perquè, si vols córrer però no tens pràctica d'orientar-te, segurament et passaràs. Que no vulgui anar a guanyar, sinó a gaudir del camí, que pugui dir ‘estic anant per aquí, he trobat la fita, ara vaig a la següent’”. També és imprescindible saber fer servir el material. “És molt important fixar-se bé amb la brúixola, dur sempre el mapa ben orientat i no desviar-se massa. Fixar-se en el relleu és molt útil, perquè és una cosa que no és interpretativa: és com és”. Bausà, doncs, és la demostració que els joves sí que fan coses.