El Sabadell BQ Vallès confirma "la rebel·lió dels petits" amb un increïble quart lloc al Campionat d'Espanya júnior

L'última experiència de la temporada històrica per al júnior del Sabadell BQ Vallès va acabar de la millor manera. El conjunt entrenat per Miki Molgosa va aconseguir completar la fita en el Campionat d'Espanya i va arribar fins a les semifinals del torneig celebrat a Huelva durant la setmana passada. "Estem molt contents, la veritat. Jo crec que hem trencat tantes barreres que encara no som conscients de tot el que hem aconseguit. Si ens arriben a dir això a l'agost no ens ho hauríem cregut mai. Si un grup ho mereixia, era aquest. No som les més altes, ni les més bones, però hi hem cregut fins al final i recollim el premi a la feina ben feta", afirma l'entrenador.

Les sabadellenques arribaven a la competició com a subcampiones de Catalunya, en un dels grups forts. Bona part de les opcions d'aconseguir grans reptes passaven per acabar la primera fase en primer lloc. L'estrena va ser immillorable amb una gran victòria contra el CCB 09 (58-81), el campió andalús. "La posada en escena va ser molt bona. Vam jugar a un nivell brutal", reconeix Molgosa. No obstant això, el segon dia es va complicar la classificació amb una inesperada derrota contra l'Alcúdia BC (72-63), que complicava el primer lloc, i fins i tot la continuïtat en el torneig. "Ens ho jugàvem tot amb el Ponce Valladolid en l'últim partit. Si guanyàvem, primeres de grup, si perdíem, eliminades", recorda.

Un duel a vida o mort que es va complicar molt, però que van acabar tirant endavant les jugadores sabadellenques amb una cistella en l'última possessió i una bona defensa posterior fins a un 69-67 que assegurava la presència als vuitens de final com a primeres de grup. "Va ser una muntanya russa d'emocions. Ens va servir com a aprenentatge per als encreuaments", diu. En la primera eliminatòria, de nou en un ajustat desenllaç, el BQ es va imposar per 59-57 al Celta Femxa Zorka. Top-8 estatal, assegurat. Però aquest equip en volia més. En els quarts, van tornar a demostrar el seu caràcter contra Coviran Granada, guanyant per 62-60 amb una gran última defensa.

"Vam jugar molt bé i vam saber dominar els temps dels partits, a les eliminatòries. Tot el Campionat vam estar parlant que hi havia tres equips bastant per sobre de la resta, però la quarta plaça per a les semifinals estava molt oberta i vam saber competir i tirar endavant enfrontaments molt ajustat perquè fos nostra", analitza el tècnic. En la semifinal, Movistar Estudiantes va demostrar la seva superioritat física i de ritme per a aconseguir el triomf amb solvència (94-40). "Per nosaltres, estar allà ja era un premi. Hem fet creure a les jugadores que tot és possible, però sabíem que no hi havia opcions. Volíem anar a totes mentre tinguéssim forces i, després, gaudir de l'experiència de jugar contra algunes de les millors jugadores de la seva generació", assegura. En el primer quart van competir molt bé les sabadellenques (19-15), però a partir del segon va decantar la balança el conjunt madrileny.

En el duel pel tercer i quart lloc, es va repetir la pel·lícula i Valencia Basket, que havia caigut davant del campió Gran Canaria en l'altra semifinal, tampoc va donar opcions al BQ Vallès (93-49), que es va acomiadar amb l'honor intacte i havent aconseguit ser el millor club català en el torneig. Una fita històrica que referma el projecte, i que serveix com a exemple que els grans reptes no estan només a l'abast dels gegants del bàsquet nacional. "Estem molt orgullosos. El missatge que hem donat és que els clubs petits també tenim l'oportunitat de fer grans coses. Les jugadores i els entrenadors guanyen partits i no ho fan les samarretes. He rebut desenes de missatges de gent del club i d'altres equips que em diuen que ens utilitzaran com a exemple. Ens agrada dir que som la rebel·lió dels petits i hem demostrat que es pot somiar i trencar barreres. Hem posat el BQ Vallès a l'aparador del bàsquet estatal i esperem que ens serveixi com a impuls al projecte", afirma.