Falta un mes perquè la Glòria Espunyes arrenqui el que, fins ara, és el repte esportiu de la seva vida: córrer les set World Marathon Majors. La sabadellenca ho farà de la mà de l'Associació Crohn Colitis Ulcerosa de Catalunya, per visibilitzar les malalties inflamatòries intestinals (MII) i recaptar fons a través d'un mecenatge a migranodearena.org. L'hem acompanyat a entrenar per conèixer la seva història de superació. Un repte que parteix d'un somni: córrer la Marató de Nova York.
La incertesa és la principal enemiga
"Vivia als Estats Units i em vaig començar a trobar molt malament. Quan em van diagnosticar colitis, no sabia què era. Físicament, em vaig recuperar en dos o tres mesos, però mentalment em va portar més de sis". Espunyes pateix colitis ulcerosa i així recorda el moment que va canviar-ho tot: el seu primer brot fa catorze anys. Com ella, hi ha un 1% de la població mundial que conviu amb una malaltia MII. Segons cada cas pot tenir diferents afectacions o intensitats. De fet, a algunes persones només se'ls desenvolupa una vegada a la vida i d'altres pateixen brots amb molta freqüència. Ara per ara, encara no s'ha trobat la cura.
- El seu primer repte és la Marató de Londres, el 26 d`abril
- Víctor Castillo
La Glòria incideix que hi ha grans tabús al voltant de la colitis pels símptomes que provoca. La defineix com una malaltia invisible. "Pot fer vergonya explicar-ho. El teu sistema immune s’equivoca, pensa que estan atacant el tub digestiu i reacciona inflamant-lo. Això fa que es formin úlceres i tens molta urgència d’anar al lavabo. Jo he arribat a anar-hi més de cinquanta cops en un dia. Fas molta diarrea, sagnes o tens contraccions a l’estómac, que fan molt mal", narra. Per a ella, poder parlar amb gent que entenia el seu context de primera mà, va ser diferencial.
Més enllà de les conseqüències físiques durant els vuit brots que ha patit, el que li ha costat més d'assumir és el fet de no saber què passarà. "Sempre volia tenir-ho tot sota control. La incertesa de no saber quan em podia tornar a passar em controlava la vida. Va ser molt dur", recorda la sabadellenca, que ha après a conviure amb aquesta realitat i no deixar que la domini. "Relaciono tots els brots amb moments d’estrès. Quan visc una etapa estressant, ja em poso en alerta".
- La Glòria, durant l`entrevista al D.S
- Víctor Castillo
El seu primer embaràs va marcar un abans i un després en tots els sentits. "Em va costar molt quedar-m'hi i tenia una por enorme a perdre la meva filla. Estava molt controlada mèdicament, em feien moltes ecos, però el temor hi era igualment. Em va donar un brot bastant gran i no l'aconseguien controlar". Tot i donar-li cortisona, el tractament habitual per desinflamar l'intestí no funcionava i la situació es va anar complicant. “Vaig estar més d'un mes ingressada al Taulí. Finalment, van aplicar-me un tractament més agressiu", explica. Des d'aquell dia, la Glòria està immunodeprimida i, per tant, molt més exposada a qualsevol virus. "Em poso malalta quasi cada setmana pels virus de l'escola i la llar d'infants".
Les seves filles, la Jana, de quatre anys i la Berta, la petita de només un any, són el seu motor. "Durant el segon embaràs vaig tenir un altre brot, afortunadament molt més lleu", les nenes no són gaire conscients de la realitat mèdica de la seva mare, encara que la gran sí que comença a entendre-ho i preguntar. A l'àmbit més personal, Espunyes afirma que ser mare l'ha canviat i l'ha ajudat a entendre que no es pot oblidar d'ella mateixa.
Córrer per amor (propi)
En aquest sentit, convertir el running en un estil de vida, l'ha ajudat a enfocar-se, entrenar i divertir-se amb el focus posat en diversos objectius personals. Un amor que va arribar de manera totalment inesperada. "El meu marit fa triatlons, sempre m'animava perquè ho provés i a mi no m'agradava gens. Quan vam anar a Nova York amb la mare, vam veure els corredors de la marató i vaig pensar que m'encantaria fer-la, però ho vaig descartar ràpidament, perquè no corria mai!", fa broma Espunyes. Com tanta altra gent, ella va fer el clic durant la pandèmia, quan només deixaven sortir a fer esport.
- Espunyes, en l`escalfament previ a l`entrenament
- Víctor Castillo
"Vaig adonar-me que sortir m’ajudava molt mentalment. Si tenia un problema, s'havia fet molt més petit quan tornava a casa. Per mi córrer no és teràpia, però és terapèutic", sentència convençuda. Cert és que després de ser mare per primera vegada, amb totes les dificultats que va patir, va deixar de banda aquesta faceta esportiva força temps. "Sentia que m’havia oblidat de mi. Tornar a córrer em va ajudar a retrobar-me i refermar que jo també soc important".
Aleshores, va preparar-se les primeres curses fins al punt d'entrenar amb constància per assolir les llargues distàncies, la mitja marató i la seva primera marató a València. “L'experiència va ser molt reveladora, em va canviar i omplir moltíssim", s'emociona recordant l'instant en què va travessar la meta amb el seu marit. Amb el segon embaràs també va haver d'aturar-se uns mesos, però va reprendre els entrenaments de seguida que va poder i ja no està disposada a deixar-ho de banda.
- La sabadellenca pateix colitis ulcerosa
- Víctor Castillo
Fins i tot va potenciar les seves xarxes socials (@glorunning), per enviar un missatge d'empoderament a totes les dones, sobretot les mares. Ho va fer sense cap pretensió més que poder ajudar-les."He creat una comunitat on totes ens donem consells i ens animem. M'hauria agradat que algú m'enviés aquests missatges durant la meva primera maternitat. Hem d’aprendre a deixar de banda la culpa, no passa res per sortir a córrer una hora cada dia", assegura la Glòria, fidel defensora que la conciliació familiar és essencial. Tot i que ha d'entrenar ben d'hora al matí o ben tard al capvespre, no ho canviaria per res del món.
Al seu perfil, també aprofita per divulgar sense estigmes sobre les malalties inflamatòries intestinals. Per exemple, comparteix informació sobre alguns dels símptomes o recomana quins gels li funcionen per córrer en la seva situació.
Tot a punt per a la primera passa en el camí
"Estic una mica nerviosa, però són nervis bons, de la il·lusió. M'animarà tota la meva família i només de pensar-ho se'm posa la pell de gallina. Contradictòriament, em fa pena que arribi el dia i s'acabi". Totes aquestes són les sensacions de l'atleta amateur, abans de la primera gran cita del seu repte: la Marató de Londres, el 26 d'abril.
- La corredora cordant-se la sabata
- Víctor Castillo
Durant les últimes setmanes de preparació, vol gaudir del procés amb constància i sense pressió, mantenir l'equilibri a totes les facetes per continuar portant les regnes de la seva vida malgrat patir una malaltia que no la defineix. La Glòria no sap quant temps trigarà a completar les set World Marathon Majors, però s'ha permès somiar en gran i té la confiança per aconseguir-ho.
