A les 11.49 h del dia 22 de desembre del 1969, a Sabadell esclatava una bomba de felicitat. Una explosió d’alegria desbordant. Per la ràdio acabaven de cantar el número 59.536 com el guanyador del primer premi de la Loteria de Nadal, afavorit amb 75 milions de pessetes cada sèrie. Les dotze sèries, és a dir, el número sencer, s’havien venut a Sabadell. Tot plegat, 900 milions de pessetes, una veritable pluja de milions. Els telèfons no paraven de sonar. Una bogeria. La tan esperada i anhelada rifa de Nadal havia tocat a Sabadell.
Era dilluns, i per a molts la setmana no podia començar millor. El dia d’abans, el Centre d’Esports havia guanyat el líder de la classificació de Primera Divisió, l’Atlético de Madrid, a l’Estadio del Manzanares, per 0 a 1, amb gol de Vidal. Aquestes dues notícies anaven juntes, atès que el número 59.536 l’havia venut, íntegrament, la Penya Arlequinada, aquell grup d’amics que s’havien organitzat formant una penya per seguir i animar el Centre d’Esports Sabadell en els seus desplaçaments arreu del territori.
A partir d’aquell dilluns es va dir: “Sabadell no cap a la pell”. Simpàtics adhesius amb aquesta frase van començar a lluir als vidres del darrere de molts automòbils. Aquell dia, l’administració de loteria número 3 de Sabadell va entrar a formar part del grup d’elit d’expenedors de la capritxosa sort, com eren Doña Manolita a Madrid o Loteria Valdés a Barcelona. Entre el 59.536, les aproximacions anterior i posterior i algun altre número, l’administració de la Via Massagué va repartir mil milions de pessetes. Una xifra espectacular per l’època. Entre nervis i alegria, la senyora Carme Pons, que regia l’establiment, atenia tots els mitjans informatius.
[caption id="attachment_121242" align="aligncenter" width="399"]
Porta del Diari de la Loteria de Nadal / D.S.[/caption]
La Penya Arlequinada s’havia fundat l’any 1958 amb el propòsit de seguir, animar i acompanyar el Centre d’Esports, tant a casa com en els desplaçaments i estava formada per 500 socis procedents de diferents rangs de la societat (incloent-hi, també, quinze entusiastes sòcies). Tenia la seva seu en un bar del carrer de Garcilaso. Cada any, per la campanya de Nadal, organitzava les sessions de Quinto del Catalunya, al capdamunt de la Rambla, i, a més, comprava un número de loteria per vendre’l en forma de participacions, amb el corresponent benefici, legal i autoritzat. Aquestes dues accions eren necessàries per al senyor Ramon Mestre, president de la Penya Arlequinada. La seva il·lusió era la d’aconseguir els fons econòmics suficients per tal de poder gaudir d’un local i d’unes instal·lacions esportives pròpies. Era conscient, però, que no seria una empresa fàcil.
Segurament que els 7,5 milions de pessetes, corresponents al dècim que la Penya Arlequinada s’havia reservat, serien insuficients per a aquell somni immediat. Es van haver d’esperar. Les instal·lacions esportives de la Penya Arlequinada de Can Avellaneda, amb tennis i piscina, es van inaugurar l’any 1973.
Les participacions eren de 8 pessetes i n’hi havia més de 10.000. La fortuna no podia estar més repartida. Els talonaris, més de cent, es van vendre, fins a esgotar-se, entre la seu de la Penya, la Nova Creu Alta, una desena i mitja de botigues col·laboradores i per part de molts socis. Hi havia qui només havia comprat una participació, però també qui en tenia una dotzena.
Als afortunats guanyadors els corresponien 7.500 pessetes per pesseta jugada, és a dir, a cada participació de 8 pessetes n’hi pertocaven 60.000. Més o menys, el preu d’un Seat 600. Els que només tenien una butlleta es consolaven tot dient que els havia tocat un 600. La venda de vehicles va augmentar de forma espectacular. De totes les categories i cilindrades.
Es van reformar banys, cuines i pisos sencers. Es van comprar pisos. Es van obrir negocis i es va iniciar més d’una empresa. Es van fer viatges. La pluja de milions va representar un miracle per a les il·lusions i per a l’economia de molts sabadellencs. Van aflorar tota classe de notícies, certes o no, que parlaven de personatges afortunats que havien desaparegut carregats de talonaris. No es va poder confirmar. Sí que hi va haver casos concrets com el de l’assessor jurídic de l’Ajuntament que li van tocar 15 milions de pessetes (dos dècims), o un soci de la Penya Arlequinada que, amb tres talonaris, ni varen correspondre 18. I molts d’altres entre 3,75 milions i 7,5 milions.
I tot gràcies al fet que no es va complir el pressentiment del vocal de la junta encarregat d’anar a comprar el número. Quan va ser a l’administració de loteria número 3 i va demanar el número que tenia al cap, li van dir que no el podien trobar. Aleshores la seva resposta va ser: “Doncs, un que acabi en 6”.
