Són les 10 del matí i una trentena de nens surten de l’escola bressol Vapor Buxeda Nou. Són petits. Molt petits. Alguns no arriben ni als 2 anys i aquesta és la primera sortida escolar de la seva vida. Agafats a una mateixa corda, capitanejats per la professora i amb les mares voluntàries i la resta de professores al costat, es dirigeixen a la Gran Via per anar a buscar l’autocar que els portarà a la primera experiència teatral de molts d’ells. Nervis i emoció a parts iguals.
[caption id="attachment_80381" align="alignnone" width="630"]
En arribar a LaSala Miguel Hernández, on se celebra l’espectacle 'Hits', dins el festival 'El més petit de tots', els alumnes del Vapor Buxeda Nou, es treuen les jaquetes i es preparen per entrar a l'espectacle. Els alumnes van entrant i juntament amb la resta de nens i nenes de dues escoles més, es reuneixen al voltant de l’escenari, asseguts a terra, mentre quatre músics toquen suaument 'Qualsevol nit pot sortir el sol', de Jaume Sisa. Els llums il·luminen poc, però suficient per que no quedi en penombra la sala. Un cop tothom ha ocupat el seu lloc, la llum va disminuint mentre els instruments van prenent força i comença l’espectacle.
Tres artistes van tocant diferents instruments; la flauta travessera, l’acordió, el violoncel i el vibràfon; a pocs centímetres dels menuts espectadors, i mentre una ballarina es mou per tot l’escenari jugant i ballant.
[caption id="attachment_80383" align="alignnone" width="630"]
Michael Jackson, Amy Winehous, Pulp o Bruno Mars són alguns dels grups que van sonant al llarg de l’espectacle. Encadenant cançons, van sonant clàssics i temes més coneguts pels grans que pels alumnes. 'Hits', vaja. Però això no importa als nens. El moviment, la interacció amb els músics, els canvis de ritme i els silencis inesperats els mantenen a tots bocabadats mirant l’espectacle, i en el moment en què sembla que comencen a distreure’s entra en joc un nou element que els torna a reenganxar al que passa sobre l’escenari.
Pocs minuts després, el silenci de l’exigent públic i els riures tímids donen pas als aplaudiments i a les rialles generalitzades. Nens embadalits amb l'espectacle i les professores i les mares que acompanyen tampoc poden evitar seguir el ritme amb els peus, les mans, o els dits.
[caption id="attachment_80382" align="alignnone" width="630"]
