[Guillermo Altarriba / Jaume Mas Roma]
On és ara la poesia de Sabadell? Fa uns anys, la UNESCO va decidir que -una mica per capritxo, una mica per compromís- el 21 de març seria el Dia Mundial de la Poesia. Aquest dia ha arribat i ara ens toca -una mica per compromís, una mica per capritxo- buscar on s’oculta la poesia de Sabadell. A més dels autors individuals -com Feliu Formosa, Josep Ramon Bach o Roc Casagran-, un nom fonamental per entendre la poesia sabadellenca dels darrers vint anys és el de Papers de Versàlia. Aquesta associació de poetes va néixer el 2001 a partir d’un recital líric per a la Festa Major, i no ha deixat de dinamitzar el seu àmbit des d’aleshores. El grup està integrat avui per cinc autors: Josep Gerona, Marcel Ayats, Josep Mª Ripoll, Esteban Martínez i Quilo Martínez. Junts, porten 18 anys promovent la creació poètica i la difusió, editant llibres de poetes locals i quaderns sobre poetes internacionals. “Crec que donem una riquesa a Sabadell força important”, comenta Ayats, per a qui la poesia aporta sensibilitat i esperit crític. A més de difusors, però, tots cinc són poetes, amb la seva pròpia mirada i la seva veu particular. En aquest Dia Mundial de la Poesia, volem destacar les seves visions:Josep Gerona
- “Vaig començar a escriure poesia durant l’adolescència, i ja no he parat. Per mi, la creació lírica és una necessitat, em fa sentir bé: no té necessàriament un objectiu pràctic”
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Marcel Ayats
- “Ara entenc la poesia com una barreja entre la lírica i la filosofia, entre la veritat plural, oberta a interpretació, i el camí lent de refleció i silenci. Molts dels meus poemes -com els inclosos al meu darrer llibre, Diví és inferior a terrenal- són reflexions o aforismes que responen a tot allò que veiem en la societat. Davant aquest fangar de dades i informacions banals, superficials o falses, el silenci és un acte provocador, gairebé terrorista. Els meus anteriors treballs empraven un llenguatge molt líric i molt poètic, però darrerament busco assolir allò que deia Nietzsche: “per parlar profund, has de parlar clar”. Arribar a aquest llenguatge em va costar gairebé deu anys de no publicar res!"
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Josep Mª Ripoll
- “A mi, l’interès de la poesia em ve de bastant jove, però he tingut alts i baixos, ja que vaig estar gairebé 20 anys sense escriure res. Abans em preocupava molt per la forma, però ara tinc un estil més lliure, que defuig els esquemes més predeterminats. Faig una poesia arrelada a la meva realitat, al meu dia a día, tot i que m’agrada anar més enllà, fer un art més interioritzat, més abstracte”
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Esteban Martínez
- “Sempre es diu que el gènere pateix una crisi, però sempre ha estat minoritari. Sempre s’ha considerat la poesia un gènere per a les elits, i -si ben és cert que aquest és un problema de fa molts anys- el pitjor moment de la poesia podria per l’excés de frivolització, perquè gent amb versos de poca qualitat tingui massa ressonància. Hi ha un tret comú al llarg de la meva trajectòria: el pessimisme. Una percepció amb poques llums, felicitat i optimisme”
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Quilo Martínez
- “Yo creo que la poesía es un ejercicio constante de expresión interior, de búsqueda de la verdad, de mirar el mundo que nos rodea en su profundidad, tomando postura ante él y expresando lo que se siente. Escribo desde muy joven. Siempre he sentido la necesidad de expresar lo que llevo dentro y así nace en mí la poesía. Sigo escribiendo porque es una necesidad vital. Aunque un ictus que tuve hace unos años me ha dejado hemipléjico y algo tocada la voz, mi amor por la poesía sigue y continúo escribiendo porque en mi ya es una cosa natural, todo lo que me sorprende, me cuestiona o mis recuerdos son fuente de mi poesía actual”
