El curt de la sabadellenca Laura Zamora, preseleccionat als Goya

Seduïda per la sensació d’explicar històries, Laura Zamora (1984) va llançar-se de cap a la piscina: de Sabadell cap als Goya. El seu curtmetratge 'El árbol de las almas perdidas'  ha estat preseleccionat, juntament amb 9 treballs més d’arreu d’Espanya, als Premis Goya, una obra audiovisual inspirada en la seva infància a Sabadell i amb picades d’ullet a la seva antiga –i ja desapareguda– escola, el col·legi Morillas. El curt és “una metàfora” amb un espai central que motiva la història: l’arbre que es trobava cada dia quan sortia de l’escola, un desmai. “Era un arbre majestuós, però envoltat de merda”, explica. Inspirat en ell, parla de la solitud de les persones, el dol i l’amor; un viatge introspectiu pel qual passa la protagonista de la història, la Lili. És un treball amb un relat pedagògic i qualificat per ICAA amb l’etiqueta d’especial infància. “Cada personatge amaga un missatge i estan inspirats en mi: els bons i els dolents. Representen les meves facetes”, explica l’artista. La Lili és la seva cara més innocent. Trailer El árbol de las almas perdidas from El árbol de las almas perdidas on Vimeo. La seva passió per explicar històries adopta formes molt diverses: de l’escriptura a la pintura fins a la il·lustració 3-D. Considera que cada tècnica és un art que aporta sensacions diverses i “l’audiovisual aconsegueix transportar al nucli de la història”, valora. El seu contacte amb el món audiovisual va començar quan era ben petita: els seus pares regentaven un videoclub i tenia accés a “tot un món” documental. “Era el meu YouTube”, compara. Així, va decidir estudiar il·lustració 3-D i, després de cinc anys de treball intens i dedicació total, va engendrar la seva obra. “Me’n sento molt orgullosa”, diu. Zamora és directora del curtmetratge –que té una durada de 15 minuts–, però també s’ha encarregat de la producció i la postproducció. La manca de recursos mai ha estat una excusa. [caption id="attachment_114732" align="aligncenter" width="500"] / Victòria Rovira[/caption]