ARA A PORTADA
-
-
Sabadell S'esfondra de nou una xemeneia d'un dels blocs dels Merinals: "Els nostres edificis es desfan!" Marta Ordóñez
-
50 anys explicant la ciutat El 20N, una data assenyalada des de fa 51 anys per la mort del dictador: "Va ser un gran alleugeriment" Jan Cañadell Puigmartí
-
Sabadell VÍDEO | Tensió a Can Puiggener, alguns manifestants llencen pedres i ous per evitar que se celebri un acte de Vox Sílvia Fernández Sequero
-
- Identificat el presumpte autor de la crema d'un contenidor
Publicat el
26 de novembre de 2019 a
les 12:00
Actualitzat el
26 de novembre de 2019 a les
22:11
Cada vegada que Escènics estrena una obra, despistats i espectadors de reacció lenta es queden sense entrada. Amics, família i coneguts ho exhaureixen tot, fanàtics incondicionals. I la companyia de teatre es veu obligada a obrir la porta a allargar la representació un parell de caps de setmana més. Amb Un carrer. Una verge. I tots al fòrum, dirigida per Esteve Gorina, probablement passarà el mateix.
L'obra, inspirada en comèdies de Plaute, trasllada el públic a un carrer de Roma. Allà, a tall general, hi conviuen senyors benestants, esclaus i prostitutes. Un retrat de la societat d'aleshores, malauradament amb una ombra massa allargassada.
Ara bé, és una comèdia musical. D'entrada, tot cantant, ja t’avancen el final feliç: “Ja n’hi ha prou de drames, no volem plorar!”. I no t’enganyen: escenes còmiques, humor distès i un enfilall de trames enrevessades que, abans d'arribar al final, conflueixen. Aleshores tot esclata pels aires, arriba el clímax, el públic s’ho passa pipa. En part, gràcies al caràcter del protagonista, Pseudolus, un esclau barrut amb un do natural per oferir solucions que enreden encara més la troca.
Però el que de veritat cada temporada esgota entrades és la bona sintonia -molt encomanadissa- dels actors. La màgia del teatre de proximitat, a més, queda magnificada per la sala de La Bàscula. Un teatre en format de bar, copa de cava i pastetes inclòs.
Els actors gaudeixen, perfectament compenetrats a cada escena, i així ho transmeten. A darrere hi ha hores d'arremangar-se i tot flueix. L’espectador se n’impregna i surt content, trempat, amb les tornades enganxades al cap: “No volem, no volem, no volem plorar!”.
Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Cultura i oci
La pintura i les lletres de Susanna Cabos per explicar la vida
-
Cultura i oci
Tàndem Duo actua a l'Acadèmia de Belles Arts
-
Cultura i oci
Totes les capes darrere Tennessee Williams
-
Cultura i oci
El festival Observa confirma els Catarres, Joan Dausà i Lildami
-
Cultura i oci
Mar Pastor: "És un 'thriller' dur, però ple de sentiments i emocions"
-
Cultura i oci
La millor setmana per ser elPetit de casa acaba de començar