Clàssica, popular i del país

[Per Albert Ferrer Flamarich] Tradicional. El teixit cultural de Sabadell és d’una diversitat i qualitat que justifica entendre la ciutat com un planter puntal en els camps musical i teatral. Una mostra clara és la companyia de Teatre Sant Vicenç, que durant les dues properes setmanes oferirà el seu muntatge d’Els Pastorets. La producció compta amb la renovació d’alguns decorats gràcies a Jordi Brunet, i s’ha inclòs la banda sonora que Xasqui Ten va crear fa dècades. A càrrec d’Eloi García, Júlia Vilalta, Laura Hernández i Oriol Rifer, la direcció escènica resol les dificultats del ritme i sap conjugar idees bàsiques en una concepció clàssica en què els personatges segueixen estereotips diàfanament identificables. Alguns d’ells, per cert, amarats d’histrionisme i de fàcil empatia amb el públic, com el Rovelló (Martí Sugranyes), amb recursos humorístics de clown. Igualment meritori és el seu contrapunt, el Lluquet (Marcel Castillejo). El nombre d’extres i figurants, inclosos els infants, és tan considerable com la presència femenina en les actuacions decidides i contrastades de l’arcàngel Sant Gabriel (Laura Mendoza) i l’arcàngel Sant Miquel (Laura Lozano), així com els dimonis i fúries. Per la seva banda, els petits angelets –molt cuquis–aportaven el vessant dansístic davant uns dimonis i fúries d’estètica punk moderada. La lleugera manca de naturalitat, la cantarella i entonació una mica impostades queden en un però menor per a una companyia de teatre amateur que no oblida una de les seves claus: el catalanisme. Ho corroboraven algun gag i les barretines grogues dels dos pastors protagonistes. En conjunt i incloent la il·luminació, els efectes de so i fum, cal felicitar la companyia per aquesta esforçada tasca collectiva que la posiciona com una opció molt digna i correcta per conèixer aquest clàssic. Per cert, el programa de mà no indica quin dels dos actors previstos per a cada rol s’alternarà a cada funció.