Xavier Gual treu la sàtira per disseccionar els mals del segle XXI a ‘Copacabana’

Uns relats en els que s’hi reflexa la (seva) vida mateixa. Un d’ells té lloc a Roma, durant un viatge de fi de curs, en el que un mestre... Ep! No podem fer spoiler. Però si donar pas a Xavier Gual (Barcelona, 1973), escriptor i també mestre d’escola -ta xán- resident a Sabadell. “Sóc una persona amb les orelles obertes i quan estic el carrer veig escenaris que em resulten adients per  fer un conte”, explica.  Tot i que també ha treballat gèneres com la novel·la negra i la històrica, en el que més prolífic ha estat és la narrativa curta. L’any 2000 ja va guanyar el Mercè Rodoreda per Delirium Tremens, i el 2007 aconseguia el Pere Quart d’humor i sàtira amb Estem en contra. Tot i així, Gual reconeix que “costa molt de publicar” un recull de contes. Ara té Copacabana a les mans (El Cep i la Nansa edicions), que va presentar a l’Instagram Live de La Llar del Llibre el passat dilluns. “Té un sentit exòtic i tropical, perquè tot i que som mediterranis, anem molt acalorats darrerament i sembla que domini el caos”, explica.  Paraules que deixen entreveure la crítica social que abasta la majoria d’aquests 14 relats curts, tot i que alguns estan escrits des de la dramàtica i d’altres des de l’humor i la sàtira: La solitud, les condicions laborals, les religions del futur, el feixisme ocult, les noves tecnologies el canvi climàtic...