ARA A PORTADA
Collita a la baixa per l’atac de míldiu al Vallès

- Segueix caient el termòmetre
Publicat el 14 de juliol de 2020 a les 18:17
Actualitzat el 21 de juliol de 2020 a les 17:18
Les intenses i atípiques pluges d’abril i juny han provocat un greu atac de míldiu a les vinyes del Vallès (i al conjunt de Catalunya). A l’excés d’aigua cal afegir l’elevada humitat i altes temperatures que posteriorment ha viscut el camp. Segons la Unió de Pagesos, les pèrdues seran greus a diferents comarques catalanes, arribant a provocar la pèrdua del 100% de la collita en zones com Terres de l’Ebre i l’Alt Penedès. A més, afecta sobretot les varietats macabeu i ull de llebre.
L’aparició d’aquest fong també està fent estralls a Sabadell, el Vallès Occidental i zona d’influència. Iñigo Haughey, enòleg del celler L’Olivera –amb diferents projectes a la comarca–, es mostra abatut pels efectes del míldiu. “Fas feina tot l’any i en una setmana veus que tot se n’ha anat en orris”, explica, tot qualificant el 2020 com un any “depriment”.
A la finca de Can Calopa, a Collserola, estimen haver perdut un 50% del raïm. La producció del seu vi Vinyes de Barcelona, doncs, anirà molt a la baixa. En el cas del vi Arraona, produït amb el raïm del Parc Agrari de Sabadell, encara és d’hora per saber l’impacte. “Però la collita serà menor, està clar”, apunta Haughey.
Encara pitjor és a la vinya experimental que Haughey té com a iniciativa personal a Cerdanyola, de la qual vinifiquen el vi Els Rabassaires. “Hem perdut el 100% del raïm”, explica.
La perspectiva és bastant millor a la finca La Muntada (a Sant Llorenç Savall), tot i que l’afectació ha estat constant. L’enòleg Adrià Garriga explica que el míldiu ha afectat especialment una de les cinc varietats que treballen, l’ull de llebre, perquè és el raïm més primerenc i per tant li va coincidir més l’època de pluges. “Afortunadament, és la varietat més nombrosa, sempre en tenim de més”, explica.
En tot cas, més de la meitat de l’ull de llebre quedarà improductiu. Això els obligarà a modificar lleugerament el cupatge del vi negre (passant d’un 70% d’ull negre i 30% de samsó, a una proporció de 60 a 40). En canvi, el picapoll es troba a l’altre extrem: “Com que és la més tardana, està super net”. Al mig, amb afectació intermèdia, queden les varietats sumoll, garnatxa i samsó.
“Tot i que es treu menys raïm i que els anys de pluja no siguin els més òptims, a priori encara no es pot dir que no hagi de sortir una bona qualitat”, vaticina Garriga.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci El Negre de Banyoles recupera el nom i la dignitat
-
Cultura i oci Ismael Serrano s’escuda en l'Orquestra Simfònica del Vallès
-
Cultura i oci Pintura sobre cartrons per reclamar el dret a l’habitatge
-
Cultura i oci Del fons marí, al Passeig: l’ESDi prepara una desfilada molt mediterrània
-
Cultura i oci Vernat conquereix la sonoritat de Broadway
-
Cultura i oci La festa de Camela a l'Observa