“L’adopció internacional per a parelles LGTB ha anat a pitjor”

El dia que l’Alexandre fa 18 anys, el seu pare li fa un regal molt emotiu: un llibre en què recorda com va ser el dia que el va conèixer a l’orfenat de Rússia. “Va estar mesos per llegir-lo. Crec que li va fer cert vertigen. L’anava obrint i tancant”, explica Quim Juncosa, sobre el seu fill Alexandre. “Però va ser ell qui em va animar a publicar-ho, volia que la història es conegués”, afegeix. Tant és així que el mateix Alexandre va ser a la presentació del llibre Omplir la vid, ahir a La Llar del Llibre. Malgrat que viuen a Sant Cugat, Juncosa és professor de l’Escola Illa i el seu marit, Agustí Hurtado, n’és el director. La parella va tornar de Rússia amb el petit Alexandre el 2006, una data que ja queda llunyana. En aquest temps, l’adopció internacional, especialment per a parelles homosexuals, ha canviat. “Ha anat a pitjor”, diu contundent. “Països com la Xina, Ucraïna i Rússia han tancat l’aixeta”, confirma. En el cas rus, que és el que Juncosa coneix, creu que es deu a la seva economia. “Ara que ha millorat, el fet d’enviar els seus nens a l’estranger ja no està ben vist”, explica Juncosa. “Perquè Rússia es veu com una superpotència i el govern ha començat a fer campanya perquè les classes mitjanes adoptin les criatures”, indica Juncosa. Així, queden en el circuit administratiu intern. El fet que inicialment fossin sol·licituds de parelles monoparentals, però en la pràctica fossin parelles homosexuals, també hi ha pogut afectar. Paradoxalment, fa pocs dies ni més ni menys que el Papa Francesc ha beneït les famílies homosexuals. "Priviet, papa!", li va dir l’Alexandre al seu pare.