Magí Camps: “A vegades traïm el nostre propi català”

T’has plantejat mai com parles el català? O per què tries tal paraula i no tal altra? Magí Camps (Barcelona, 1961) sí que ho fa, i a través del seu últim llibre, Parla’m amb estil, convida els lectors a ser conscients de l’estil que cadascú adopta.  L’autor ens incita a polir el nostre llenguatge. Va ser difícil titular l’obra: “Jo ho tenia molt clar, però tothom em deia que era molt lleig”, va explicar el també periodista en una presentació dijous a La Llar del Llibre. La seva idea inicial era anomenar-la Ribot, l’eina que rebaixa i allisa la fusta, en una picada d’ullet al perfeccionament de la llengua. Però, mogut pels consells que va rebre i en sintonia amb l’objectiu últim de la seva publicació–perfilar la manera que tenim de comunicar-nos–, va decidir canviar el nom de l’obra. Amb frescor, l’autor tracta sobre eufemismes i objectivitat, llenguatge sexista i inclusiu, normativa, bones transgressions i errors greus, argot importat i neologismes, traducció automàtica, domini de la llengua i escriptors estrella. [caption id="attachment_166265" align="aligncenter" width="1000"] Magí Camps i Montse Barderi, durant l'acte a la Llar del Llibre/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption] Són reflexions, dèries, en diu l’autor, que ajudaran a perfilar el lingüista que tots els catalanoparlants duem dins nostre. “Aquest llibre no és la suma d’articles que Camps fa a La Vanguardia. Té un argument i acaba amb una conjunció”, va destacar Montse Barderi, escriptora i filosofa que acaba de publicar Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI, que acompanyava Camps durant la presentació. L’autor expressa que molt sovint acabem traint el nostre propi estil: “Canviem la nostra forma de parlar perquè volem ser simpàtics, perquè l’altra persona se’ns adreça en castellà...”, exemplifica Camps. I és això, precisament, sobre el que vol reflexionar Parla’m amb estil.

Un llarg recorregut

Magí Camps (Barcelona, 1961) és filòleg i periodista, i ha desenvolupat la seva vida professional a La Vanguardia. Ha estat el responsable lingüístic del diari i ara fa de periodista cultural. També és professor de Traducció Periodística de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, col·labora amb Ser Catalunya i és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Un recorregut laboral que deixa empremta en el seu llibre per la importància que mostra envers la llengua.