Sergi Vea: “Està escrit per un nen de 9 anys, així que pot arribar millor al públic infantil”

Sergi Vea (Sabadell, 2003) va escriure el conte L’arbre que volia veure món quan tenia 9 anys. I va guanyar el certamen literari de l’escola Sant Nicolau (on actualment cursa 2n de Batxillerat). Encara més: el conte va anar després als Premis Sambori Òmnium de Catalunya, que va guanyar a la categoria infantil.  El conte (publicat per l’editorial Claret) parla d’un arbre que, cansat de veure el paisatge que l’envolta, decideix complir el seu somni de poder veure el món més enllà dels boscos que està tan acostumat a veure.  El vas escriure amb 9 anys. Quina precocitat! Aquest conte el vaig escriure per a un certamen de l’escola. Abans ja havia participat en altres premis. Així que malgrat que em feia il·lusió, era quasi una rutina.  Com hi arribes tan d’hora, a l’escriptura? La meva mare és una fan de la lectura i m’hi ha enganxat, sens dubte I a més, premiat! Va ser una sorpresa! Estava a la gala i anaven dient els noms en ordre invers: tercer premi, segon... I anava pensant ai ai ai, que encara guanyaré! I mira, el premi va ser un viatge a Port Aventura! Què ha passat ara, per tal que recuperis un text de fa 9 anys? El que passa és la meva àvia. Ella anava fent mencions, que si caldria publicar-ho... Però jo em veia molt lluny de les editorials, del món dels escriptors. Però quan va arribar la quarantena, la meva àvia hi va insistir. Em va dir: “Ara és el moment”.  [caption id="attachment_178910" align="aligncenter" width="700"] Vea, a la redacció del DS / VICTÒRIA ROVIRA[/caption] La part gràfica és cabdal en aquest llibre. Ha estat cosa del meu tiet. En paral·lel, anava dibuixant el que serien les il·lustracions del conte. I no pas amb tauleta gràfica, sinó amb aquarel·la. I després l’escanejava. Total, que un dia, en un dinar familiar, ens va mostrar els dibuixos. I la meva àvia va dir: ‘Ara cal presentar-ho a les editorials’.  Com vas enfrontar la cerca d’editorials? El meu pare coneix l’editorial Claret, ja que ell treballa als claretians. Vam trobar que hi encaixava molt bé, ja que el llibre té valors que concorden amb els cristians. I vaig signar el meu primer contracte. ‘Ergo’, n’hi haurà més? Vols ser escriptor? De vegades ho penso, però de broma. No ho tinc gaire clar. M’agradaria estudiar Biomedicina. Ara tinc la selectivitat, per treure la nota necessària.  Què canviaries del text, ara que tens 18 anys? No ho sé. El que és bo és que està escrit per un nen de 9 anys, i així pot arribar millor al públic infantil; que no pas un adult, que s’ha de posar en el paper d’un nen. Quan va sortir el projecte, me’l vaig revisar i l’únic que vaig canviar són faltes ortogràfiques. No tocaria res, és la veu d’un nen.