Quan la dolorosa veritat xoca contra interessos majoritaris

Un enemic del poble ha aconseguit omplir la sala La Quartera del casal Can Capablanca, del barri de Gràcia de Sabadell, a cada funció. L’obra s’emmarca dins de la Trilogia del poble, que està formada pel muntatge de Coriolà de William Shakespeare de la temporada passada i també per la representació d’Antígona, que s’estrenarà a partir de la següent temporada. L’obra qüestiona si una societat ha de funcionar pel criteri del màxim benefici econòmic o pel màxim benefici social. També ajuda a reflexionar sobre quins són els límits sobre el bé comú i la individualitat.  El director del muntatge i dramaturg, Tom Colomer, explica al D.S. que està “molt satisfet” amb les funcions fetes fins ara. “Hem anat millorant a mesura que passaven els dies i hem augmentat la qualitat de les escenes”, afegeix. La rebuda del públic ha estat molt bona. De fet, han afegit dos dies més de funcions, davant l’allau de sol·licituds d’entrades. Colomer assegura que la intenció de l’obra és que els espectadors surtin del teatre amb més preguntes que respostes. “L’obra no dura una hora i quaranta-cinc minuts, sinó que el públic segueix pensant en ella quan surt del teatre i arriba a casa. No donem conclusions i plantegem dubtes en el públic, perquè sigui cadascú qui els afronti”, reflexiona. [caption id="attachment_186038" align="aligncenter" width="467"] El públic envolta l’elenc actoral a dreta i esquerra / VICTÒRIA ROVIRA[/caption] Dit això, en l’obra original d’Ibsen la dicotomia és molt més marcada entre el “bo” i el “dolent”. Tanmateix, en la seva adaptació, Colomer ha intentat que la línia entre ells fos més fina. “La meva intenció és que els espectadors pugui arribar a emfatitzar amb el personatge teòricament malvat”, diu.  De fet, en el muntatge s’ha donat més importància a personatges humorístics com el Billing i l’Aslaksen per no atorgar tant protagonisme als personatges principals, assegura el dramaturg. A més, aquest no és l’únic toc personal de Colomer, sinó que també ha afegit tocs d’actualitat a l’obra. A tall d’exemple, els personatges comenten titulars de diaris amb notícies de fa pocs mesos. “La gràcia que tenen els clàssics és que remeten al present”, conclou.