Com dèiem ahir, Manel

Cultura i oci

Juan Ruiz: Un 'passeig' fins a Larva, en plena pandèmia - — Juan Ruiz: Un 'passeig' fins a Larva, en plena pandèmia

Redacció

Publicat el 11 de juny de 2021 a les 13:30

Actualitzat el 11 de juny de 2021 a les 15:09

I ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. O més concretament, 10 anys. És el que fa que esperem el retorn de Manel a Sabadell, d’ençà que actuessin en aquell Embassa’t primigeni del 2011 (la 4a edició). Fins a 1.750 veus van omplir la Bassa de Sant Oleguer aquell 11 de juliol. Els músics venien d’actuar a Maó i al PopArb (Arbúcies). Així que van arribar de bòlit al matí, a fer les proves. Al davant seu, una piscina plena de famílies banyant-se. Ja al vespre, els Manel van fer molta relació amb els Sense Sal, perquè els membres del jove grup terrassenc els havien portat la seva maqueta. De fet, temps després, sembla que l’Arnau Vallbé els va arribar a produir un disc (al capdavant dels estudis Can Sons). En aquell moment, Manel defensava als escenaris el seu segon disc, 10 milles per veure una bona armadura. Eren temps en què els fans es dividien entre els dos primers singles. O eres d'Aniversari o eres de Boomerang. L'èxit s’escampà arreu i va arribar a ser el disc més venut durant algunes setmanes al conjunt de l’Estat. Ep! Cap disc en català ho aconseguia des que ho va fer Joan Manel Serrat, 15 anys abans. Però va ser el primer LP (Els millors professors europeus) el que els havia convertit en un fenomen de masses en la zona lingüística catalana. Ai dolors, Al mar, Els guapos són els raros… I un tema que els faria entroncar amb el públic i la cançó improvisada: Corrandes de la parella estable. I és que aquest era la lletra amb què Manel tancava els concerts i amb la qual convidava el públic a pujar a l’escenari i cantar el seu garrotí sui generis, sempre acabant amb el vers "i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí". Cadascú té el seu record. El meu és a Ses Voltes, de Palma. Estiu del 2009. El periodista manacorí Toni Riera pujava a l'escenari per dir una cosa així com “ara que hi ha Facebook, us convido a veure el meu perfil”. Alhora, es posava de perfil i treia la panxolina amablement. En una vetlada de temperatures tropicals (era final d'agost), també es va improvisar amb la presència del CNI a Mallorca, atès que just un mes abans ETA havia matat dos agents de la Guàrdia Civil a Palmanova. Hi havia cua, per pujar-hi. Mallorca és terra de glossa i entre el públic n’hi havia a bastament, de glossadors. Potser, qui sap, aquestes corrandes van a ajudar a donar a conèixer els garrotins i el cant improvisat. També a Sabadell, feu garrotinaire. Desconeixem si va motivar que alguns s’apuntessin a tallers de glossa, però segur que van ajudar a popularitzar-la entre els milers d’assistents als seus concerts. https://www.diaridesabadell.com/2021/06/10/manel-no-som-dexplicar-gaire-el-sentit-de-les-nostres-lletres/ He sabut fa poc que allà, damunt la murada, hi guaitava Pau Debon. El cantant d’Antònia Font es devia rumiar la ‘fórmula Manel’, amb un públic clarament agermanat al seu. La següent vegada que vaig veure Manel també hi era Debon. Un altre cop l’estiu mallorquí, l’any 2013, en aquesta ocasió a Porreres. El parc de n'Hereveta en una nit de samarretes verdes, símbol de la lluita contra el decret TIL que la conselleria d’Educació en mans del PP volia aprovar. Primer toquen Antònia Font. Després Manel. Els màxims referents d’un temps. Durant el bolo dels barcelonins, hi compareix Debon, qui agafa el micròfon i entona Ai Dolors. La seva fonètica bunyolina resignificava la cançó, ara impossible i preciosa. El mateix 2013 és l’any en què Manel torna a Sabadell per segona vegada. Teatre La Faràndula, 13 de novembre. Guillem Gisbert (vocalista de Manel) emmalalteix pocs dies abans i s’ha de suspendre el concert. “Afortunadament, només el vam haver de posposar fins al dijous de la següent setmana. I tot i coincidir entre setmana, la ciutat s’hi va bolcar”, recorda Pere Urpí, d’UIU promotors. Sold out de les 1.089 localitats. Fins i tot el galliner era ple. Deu anys més tard de l’Embassa’t i vuit anys més tard de La Faràndula, Manel torna a Sabadell. La banda presenta ara un disc curt, de tot just tres cançons, entre les quals destaca el single L’amant malalta. Podria semblar tota una referència a l’inici de la Covid i al confinament. Però Martí Maymó explicava aquesta setmana que no ens féssim pel·lícules. Que estava gravada abans de la Covid, el 2019, juntament amb el disc Per la bona gent. En fi... O que ens féssim totes les pel·lícules que volguéssim. Que no són d'explicar les lletres. Potser els matisos del directe ens donen més pistes. Ho sabrem dissabte al vespre. Com dèiem ahir, Manel. https://www.youtube.com/watch?v=VtUE8-QHTgE