Sabadell és una de les places preferides on Martí Gironell presenta les seves novel·les. Hi tornarà dimarts vinent, a les 19 h, a la Llar del Llibre, acompanyat de l'escriptor Jordi Campoy, per parlar amb els lectors de Malaveïna (Columna). En aquesta ocasió, s'ha fixat en la història que s'amaga darrere del castell de Peralada, en la figura de les remeieres, en les llegendes i en la fascinació pel mal i el satanisme al segle XIX.
Martí Gironell havia visitat moltes vegades el castell de Peralada, però desconeixia que darrere de la seva construcció, el 1877, "no només hi havia la voluntat d'ostentar, sinó també un vessant cultural i artístic", explica. Els comtes de Peralada hi van crear dues escoles vinculades a la natura: una de primeres lletres i una altra de música i arts escèniques. "Hi havia la idea il·lustrada que la natura podia ser una font de coneixement i inspiració artística, i que qualsevol persona podia desenvolupar el seu talent", comenta l'escriptor.
A uns cinc quilòmetres del castell, a Garriguella, s'elabora el vi Malaveïna, un nom inspirat en les llegendes sobre una remeiera que, a través de flors, plantes, herbes i arrels, elaborava medicaments, xarops i ungüents. Gironell va investigar aquesta figura i la va incorporar a la novel·la.
Malaveïna és també el nom de la protagonista, "una dona gran, sàvia, generosa, valenta i única", construïda a partir de moltes altres remeieres que l'escriptor ha anat descobrint durant la documentació. La dona, però, no només vol preservar els seus coneixements, sinó trobar algú a qui transmetre'ls. Aquesta serà l'Aurora, la seva successora.
La novel·la ens trasllada a finals del segle XIX, "una època en què hi havia certa fascinació pel mal i pel satanisme". Les remeieres eren titllades de bruixes i se'ls atribuïa un pacte amb el diable perquè podien curar a través de la natura. "Si no havien rebut cap ensenyament reglat ni acadèmic, d'on havien tret els coneixements per salvar vides?", es pregunta Gironell. Aquestes dones vivien en una contradicció constant: "D'una banda, les rebutgen i les temen i, de l'altra, les necessiten i les van a buscar com l'aire que respiren", explica.
En aquell mateix context, els comtes de Peralada topaven amb el recel dels empordanesos envers l'afrancesament de les seves idees renovadores, una desconfiança que encara arrossegava l'empremta de la Guerra del Francès.
Enmig de tot plegat, també hi ha una història d'amor entre un aristòcrata i una noia del poble, una relació que trenca les convencions socials de l'època. "Una persona de l'aristocràcia no es podia relacionar amb gent del poble senzill", avança Gironell, que també revela que entre les pàgines de la novel·la apareixerà mossèn Cinto Verdaguer.
