Cultura i oci

La glosa com a eina educativa

L’estiu arriba carregat de deures per posar la ciutat al dia - — L’estiu arriba carregat de deures per posar la ciutat al dia

Clàudia Mas Carulla

Publicat el 17 de juny de 2021 a les 20:18

Actualitzat el 19 de juny de 2021 a les 22:59

Glosar és l’art d’improvisar versos rimats sobre una melodia determinada, forma part de la cultura popular oral catalana. Les cançons improvisades són composicions poètiques en què es canten diferents versos rimats sobre una melodia preestablerta. N'hi ha de diverses: garrotins, nyacres, perdiuetes, corrandes, jotes, albades, dominés, etc. En els darrers anys, la glosa s’ha utilitzat com a eina educativa. Alguns centres sabadellencs la treballen a l’aula de forma lúdica des de fa anys, com l'escola la Trama i Sant Nicolau. Amplien coneixements de semàntica, poesia, expressió corporal i oral, de cultura popular i desenvolupen una part musical. La glosadora i educadora, Berta Llos, aposta per aquest projecte: “té un potencial pedagògic tant a nivell de llengua com de dinàmiques de grup”. [caption id="attachment_188065" align="aligncenter" width="700"]

/VICTÒRIA ROVIRA[/caption] Des de fa set anys, l’escola Sant Nicolau ho posa en pràctica. En aquesta línia, el docent de llengua catalana, Roc Casagran, assegura: "la glosa aporta una sèrie de valors i de vegades costa d'englobar-los dins d'una matèria". Per la quantitat d’aspectes que aporta la glosa en la llengua catalana, considera que és imprescindible treballar-la. “Passar-s'ho bé aprenent és segurament un dels somnis que compartim molts docents”, bromeja. Segons Casagran, els alumnes reben molt bé la proposta. Una de les alumnes, Clara Franquesa, de 15 anys, considera que “és una forma molt útil per ampliar vocabulari i de pensar molt ràpidament”. TROBADA DE GLOSA A L’ESCOLA Aquest dijous al migdia, s’ha celebrat una trobada de glosa a l’escola Sant Nicolau amb els alumnes de tercer de secundària. L’alumnat ha exposat, davant de públic, el coneixement adquirit. L’entusiasme dels alumnes ha estat palès durant tota la jornada. La trobada ha arrencat amb la mostra de glosa de Ferriol Massip i Berta Llos, glosadors professionals. Ells s'han presentat davant dels alumnes i els han interpel·lat constantment. A més, els glosadors han demanat als adolescents que proposessin mots o situacions; d’aquesta manera han improvisat. Posteriorment, han donat pas a l’alumnat, qui ha pujat a l'escenari per cantar diferents melodies improvisades. Els alumnes han deixat ràpidament les vergonyes enrere i han començat a glosar. La Clara apunta: “El principi tenia molta vergonya i estava molt nerviosa, però un cop t’hi poses es trenca el gel molt fàcilment”. UNA TRADICIÓ Cal tenir en compte que la glosa és una tradició, però que alhora, cal conservar. Així ho exposa, Ferriol Massip: "la tradició s'està perdent, cal que passi per les escoles perquè no acabi desapareixent". Així doncs, la cançó improvisada, amb una tradició molt arrelada, però alhora, amb molt potencial per una trajectòria en el futur.