Alberto San Juan: “Hi ha por a expressar-se políticament”

Què veurem diumenge? Una cartografia dels poetes que més estimeu? Amb Fernando Egozcue fa prop de 10 anys que col·laborem i hem fet 5 espectacles diferents: de la poesia de la generació del 27; de l’Espanya ingovernable i els alçaments democràtics; del Segle d’or; dels escriptors exiliats que fugien d’Espanya als anys quaranta a Espanya i de les dictadures d’Amèrica llatina als anys setanta... Doncs aquí ajuntem una mica de tot, el que més ens diverteix. També inclouen una versió del sabadellenc Albert Pla. Sé! Amb l’Albert hi ha una certa amistat. En tot cas, li vaig demanar permís quan ja feia molt que interpretava la cançó (riu). Esteu podent fer bolos i girar bé, tot i la pandèmia? Doncs mira, per fases: del 1995 al 2021 estava amb Animalario. Després portava el monòleg Autoretrato de un capitalista español. I més tard van crear la cooperativa Teatro de Barrio, a Madrid. Ara fem espectacles molt petits, de 2 o 3 actors, quan abans érem 20 persones. Però és clar, són petits i barats. I així puc viure del teatre. [caption id="attachment_189503" align="aligncenter" width="433"] Les entrades per a Alberto San Juan estan a punt d’exhaurir- se / DS[/caption] Quin impacte ha tingut la Covid? Des del vessant econòmic, com tants altres sectors, estem molt colpejats. Han tancat teatres, com el Pavón, de la Cia Kamikaze. En canvi, en l’àmbit creatiu, hi ha gent molt bona fent coses estupendes: Areronal Danza, La Térmica... I com a societat? Com estem sortint de la pandèmia? No n’estem sortint. Sí que estem sortint de la Covid-19, però només és un símptoma –tràgic– d’un problema molt més gros: la nostra manera d’habitar el planeta. Sota una organització capitalista basada en la mercantilització i la compravenda de recursos com l’aigua, l’aire, l’energia... D’allà, no n’hem sortit. El teu missatge a la gala dels Goya va ser el més compromès políticament, però n’hi va haver pocs, comparat amb altres gal·les. Hi ha molta politització. Però també una certa por a expressar-nos políticament. Al món del cinema hi va quedar molta empremta de la campanya explícita contra nosaltres, després de la gala del No a la guerra. I l’Acadèmia també fa coses ridícules, com fer signar als entregadors de premis un contracte segons el qual han de limitar-se estrictament a dir les paraules que digui el guió. Existeix por, que també n’entenc els motius. I algunes persones s’acaben autocensurant.