Jordi Serrano desmunta els llibres ‘punk’ contra el ‘procés’

Què hi diu la gent que ja saps que no pensa com tu? Aquesta és la pregunta que es va fer Jordi Serrano, en relació a persones referencials contraris al procés independentista català. “Em vaig autoesforçar en llegir una vintena de llibres d’autors contraris a al procés... I em va entrar mal de panxa!”, diu Serrano, sorneguer. “Està clar que no acostumem a llegir persones de les que, a priori, ja sabem que divergim”, afegeix. D’aquí que Serrano hagi llegit autors com Eduardo Mendoza, Fernando Savater, Albert Boadella... De fet, la literatura contrària al procés o unionista ocupa no poc espai a les llibreries, si bé els llibres favorables guanyen per golejada. En canvi, les veus contràries són més destacades en els mitjans de comunicació i tenen amplitud estatal.  Sigui com sigui, Serrano s’ha endinsat en unes pàgines de les quals pretenia analitzar el discurs. “Vaig quedar sorprès. Esperava una cosa més intel·ligent”, reconeix Serrano sense ambigüitats. “Trobo que fan servir arguments molt fluixos”, afegeix. No sembla que la idea maragalliana de l’atracció tingui vigència, avui en dia. I remata: “Si a Espanya volen que Catalunya s’hi quedi, ho hauran de fer millor”. [caption id="attachment_195514" align="aligncenter" width="525"] Serrano, dijous al Moll de la Fusta amb una lectora / DS[/caption] Publicat per Pagès editors, Serrano va presentar La proposta punk per a Catalunya aquest dijous al Moll de la Fusta de Barcelona, en el marc de la Setmana del Llibre en Català.  Fa doblet d’alguna manera, doncs el seu també recentíssim assaig Carta a un republicano español ha viatjat a la Feria del Libro de Madrid (que té lloc aquests mateixos dies), dins l’estand de l’editorial Bellaterra al parc d’El Retiro. En ambdós assajos s’intueix el caràcter sorneguer de Serrano, que ha acabat sent un fuet dels discursos nacionalistes espanyols.