La volta al món en 80 muntanyes

Primer va ser el cavaller anglès Phileas Fogg, qui apostava amb els amics que és possible fer La volta al món en 80 dies. La novel·la de Jules Verne va donar pas que Julio Cortázar el parafrasegés en La vuelta al día en 80 mundos. I en un fil invisible que els connecta, el sabadellenc Carles Olivella ha fet la seva pròpia volta al món en 80 muntanyes. El resultat es pot veure al Casal Pere Quart, on dijous passat es va inaugurar l’exposició Muntanyes i paisatges singulars del món. La mostra recull 82 fotografies de tot el món i de tota una vida dedicada a l’excursionisme, l’escalada, alpinisme i altres aventures.  Serà l’última exposició de Carles Olivella, soci veterà de l’entitat (87 anys), qui en va ser president del 1984 al 1986, i encarregat de la biblioteca.  La mostra arrenca amb els cims més alts del planeta, a l’Himàlaia. El més elevat, el va fer pujant ell mateix fins als 5.500 metres d’altitud. D’allà salt de continent fins a Amèrica Llatina (de la qual avui, 12 d’octubre, és efemèride de la seva conquesta per part de Cristòfol Colom). Fins a la Patagònia. Com l’impressionant Fitz Roy. “Jo ja no l’he pujat, no tenia l’edat”, diu rient Olivella. “Però és una de les muntanyes més boniques del món. Té quatre parets, per fer-hi l’ascens, i cap ni una és fàcil o assequible”, assegura.  D’allà a Amèrica del Nord, on fotografia Devils Tower. “No hi havia anat ni cap espanyol ni cap català”, diu Olivella amb orgull. Una muntanya en què, precisament, es va gravar el film Encuentros en la tercera fase (d’Steven Spielberg).  L’exposició fa un gir inesperat i marxa a Jordània, fins a Els set pilars de la saviesa. Blocs de granet immensos i agulles desconegudes.

Deserts i postes de sol

En un altre bloc d’imatges, treballa les postes de sol. Com ara les del desert d’Atacama (Bolívia). O els milions de petxines petrificades del Desert Blanc (Egipte-Líbia). O el Desert Salat d’Uyuni (també a Bolívia). La mostra, però, recull tota mena de paisatges singulars. També exhibeix les cascades de l’Iguaçú (Brasil). “És el més impressionant que he vist a la vida, quan està en època de pluges”. O el glaç d’El Paine (a la Patagònia). 

Volcans

També torna a l’Estat espanyol, per mostrar fotografies de les formacions geològiques de la costa del Cantàbric, amb la platja d’As Catedrais. I encara més: els volcans de l’illa canària de La Palma. “Una de les fotos és d’una erupció anterior a una altra zona de l’illa, però vaja, feta a El Hoyero, que està a uns 300 metres del volcà d’ara”, explica el veterà fotògraf. “Ara els volcans estan de moda”, riu. També n’ha retrat d’altres arreu del món. L’erupció permanent de l’Stromboli, per exemple. La caldera de guèisers El Tatio, a 4.320 metres d’altura (Xile). El cràter de Timanyafa, a Tenerife. O el gran guèiser de Yellowstone.