Desencriptem Ca l’Estruch de la mà de la directora Mireia Llunell

El D.S. visita el centre de creació de la Creu Alta de la mà de la seva flamant directora, Mireia Llunell, qui fa balanç dels seus primers 100 dies a la direcció. Llunell vol permeabilitzar Ca l’Estruch al barri i la ciutat, tot millorant la comunicació del que s’hi fa. “Hem de desencriptar-lo”. El 21 de juny va trepitjar L’Estruch no ja com a espectadora ocasional, sinó com la seva flamant directora. Pren el relleu de Manuel Rodríguez. I aprofita la primera frase per fer un toc d’atenció sobre la rellevància de Ca l’Estruch. “Ei, que no n’hi ha a cada cantonada de centres de creació com aquest”, llança. 8.600 metres quadrats només en planta. Auditori, residència de nit, la Vela del circ, bar i restaurant, hort comunitari, un pati immens…  A més, Llunell destaca que va ser el primer a obrir a Catalunya, l’any 1995. L’Ajuntament de Sabadell havia comprat l’edifici el 1991 i va executar una important rehabilitació dels pavellons del que un dia fou la fàbrica de tints de L’Estruch, construïda l’any 1896 amb Rafel Estany com a mestre d’obres.  Ara bé, és conegut i utilitzat per la societat sabadellenca? “Està clar que hem d’incidir en la comunicació”, apunta Llunell. “D’una banda, perquè li devem un retorn a la societat, ja que és un centre públic que financem entre tots”, arrenca. Però també perquè cal “desencriptar” L’Estruch. “A veure, el que fem no és estrany, senzillament són nous llenguatges”, exposa, malgrat assumir que de vegades pot ser difícil decodificar uns termes com Now 3/21 Arts Visuals i Perfomance, MediaEstruch Art, Residència 0 i Seminari: Open Think Tank 22-24.  I no només que la gent de carrer entengui què s’hi fa, sinó que també hi participin. “L’hem de permeabilitzar més. Amb més ciutat, més barri. Que la ciutadania assumeixi que és un espai públic, comunitari, obert”. I posa com a exemple paradigmàtic l’hort comunitari, el qual cuiden quatre dones de la mateixa Creu Alta. Canvis i novetats L’arribada de Llunell ha comportat que prioritzi algunes línies. Per exemple, es considera que el programa Mecal ha tancat el seu cicle vital i es deixa de realitzar. Així mateix, es reformularà l’espai de coworking. “Fa deu anys, quan es va crear, tenia tot el sentit i era molt nou. Però ara que se n’han creat tants, ja no és una necessitat dels artistes”, explica Llunell. Per això, la zona coworking passarà a ser un espai relacional per a les companyies que facin residències, amb suport a la creació i també a la viabilitat econòmica (i empresarial) dels espectacles.    Així mateix, Llunell està intentant triangular amb la Fira de Tàrrega i el festival estiuenc El Grec, de forma que algunes residències que es facin a Sabadell es representin allà. També està establint vincles amb un centre de creació belga. “Hem de fer xarxa entre centres, perquè podem oferir la nostra residència a un artista ad eternum”. [caption id="attachment_203000" align="aligncenter" width="700"] /VICTÒRIA ROVIRA[/caption]

Dormir a Ca l’Estruch: desenes d’artistes hi fan nit

Són uns peculiars veïns de la Creu Alta. Arriben sense conèixer el barri ni la ciutat. Tampoc el català. De vegades venen de l’Estat, d’altres de l’estranger. I tots són artistes que fan estades d’unes setmanes a Ca l’Estruch. I és que aquest centre de creació artística compta amb una petita residència conformada per quatre apartaments. Cada pis té entre dues i tres habitacions, amb una capacitat total de 14 llits. A més a més, compten amb sales polivalents on fer trobades de feina i reflexió compartida. El mes d’octubre, per exemple, va acollir una desena de joves participants de l’Escola d’Òpera Mirna Lacambra, els quals van assajar durant tres setmanes l’obra Il barbiere di Siviglia. I que van escenificar al Teatre La Faràndula. Provenien de Galícia, el País Valencià i altres municipis catalans.  Igualment, ara mateix s’hi troben els components de la companyia lleidatana Baldufa. No és que Lleida sigui tan llunyana, però no és assumible fer dues hores de viatge d’anada i dues més de tornada cada dia  durant les setmanesque dura l’estada artística a Ca l’Estruch. De fet, al llarg del curs 2020-2021 hi ha hagut un total de 80 residències artístiques, si bé no tothom es queda a dormir al centre.  “No només és oferir un lloc per dormir”, explica la directora de Ca l’Estruch, Mireia Llunell. “És que viuen relativament aïllats, en el sentit que tenen les condicions per centrar-se en el seu procés creatiu”. A més a més, es creen sinergies i diàleg amb altres artistes. “Al juliol vam tenir un ballarí alemany que necessitava compartir el seu procés i necessitava feedback, de forma que va convocar la resta de residents”. En va sortir una reflexió col·lectiva.  I sobrevola un aire a la cèlebre Residència d’Estudiants de Lorca, Dalí i Buñuel. Pavellons d’idees renovadores.