“Potser l’única cosa que pretenia és brindar un sentit homenatge a una època, –la de la meva adolescència– uns anys, una ciutat, i soberetot a la seva gent”I las foscor?”Nosaltres vam pagar per ser la primera generació que consumia heroïna. No hi havia informació, ni es coneixia gaire”, explica. Caminaven pel wilde side de Lou Reed. El camí salvatge. “Llavors es deia allò de mor jove i deixa un cadàver bonic. Volíem experimentar-ho tot”. La perillositat la van notar al de poc temps. “Però quan la vam notar, ja érem esclaus”, sosté. I afegeix: “Molta gent s’hi va quedar. La gent amb poc recursos, especialment”, diu. Altres van poder-ho trampejar, tot i haver estat quasi deu anys enganxat al camí del cavall.
ARA A PORTADA
“Caminàvem en el ‘wild side’, el camí salvatge de la vida”

- El Club Natació femení de vòlei cau a Les Naus (1-3)
Publicat el 18 de desembre de 2021 a les 07:30
Actualitzat el 18 de desembre de 2021 a les 09:43
Tot estava per fer en aquella Sabadell de finals dels anys 70. Franco morí i molts encetaren el xampany. S’obrien portes d’esperança. Grans expectatives. I allà, en el bell mig, es trobava Carles Edo Marzal.
Nascut a Horta, aquest barceloní es va traslladar a Sabadell amb 17 anys. N’hi viuria tres més, abans de partir a França i altres indrets. Però d’aquell temps van quedar uns records que ara l’han servit com a inspiració per la seva novel·la Las libretas olvidadas, que va presentar dijous al restaurant Al canto que va de canto.
Malgrat ser ficció, funciona com a estructura paral·lela a les seves vivències. Un home de 60 anys, avorrit en el confinament de la Covid, troba unes llibretes que havia escrit quan tenia 17 anys. “De fet, trobo que per tenir aquella edat, empràvem un llenguatge molt adult, perquè llegíem Kafka i aquell tipus de novel·la introspectiva”, explica Edo Marzal.
Una sèrie cartes que succeïxen en el temps. Però que s’acaben abruptament. En el precís instant que entra l’heroïna a la seva vida. “És cert que aquest passatge és foscor, però en el llibre també hi ha molta llum”, matisa l’escriptor. Anem a la llum: “Eren temps de ments molt obertes, tolerants. Anàvem contracorrent. Teníem molts somnis i moltes ganes de passar-nos-ho bé”.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci Èxit rotund de ‘La Sireneta’, amb 5.300 espectadors a La Faràndula
-
Cultura i oci Els Helix Trio: un debut de futur
-
Cultura i oci Comença la Festa del Cine amb les entrades més barates de l'any
-
Cultura i oci La bossa nova de Mushkaa a l'Observa
-
Cultura i oci El Negre de Banyoles recupera el nom i la dignitat
-
Cultura i oci L’home que podia volar i que es va quedar sense ales