L'alcaldessa
Marta Farrés comenta que ella, realment, no és cap entesa en el món de l'òpera. Tot i que ja li agrada, anar-hi. I la soprano
Mirna Lacambra li contesta amb calidesa: "Dius que no hi entens. Però allò important és gaudir de l'òpera quan hi ets".
La presentació de la propera obra que ens depara la programació operística (
Don Pasquale, els dies
16, 18 i 20 de febrer) ha esdevingut un acte d'amor a l'òpera. I de record de les seves primeres passes a la ciutat. I és que enguany es commemoren els 40 anys de la creació de l'
Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell (AAOS). Els primers 40, vaja. I l'efemèride marcarà emotivament tot aquest 2022. De fet, a principis de desembre se celebrarà un sopar de gala per tots els socis i amics de l'AAOS, amb la que festejar aquest aniversari. A més a més, l'any arrenca amb Don Pasquale, però prosseguirà amb les obres
Rigoletto (a la primavera);
Don Giovanni i
La Casa de Bernarda Alba (a la tardor). També hi haurà, excepcionalment un
Rèquiem de Verdi (probablement el rèquiem més operístic).
Una temporada que no seria possible sense els 30 voluntaris que fa quatre dècades van promoure l'associació, signant els estatuts a casa d'
Antoni Quintana. "Ara tot just quedem la meitat", a fer broma Quintana, "així que em fa il·lusió celebrar els 40 anys. A veure qui aguanta als 50!".
[caption id="attachment_210429" align="aligncenter" width="700"]
L'alcaldessa Marta Farrés i la soprano Mirna Lacambra / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
Bromes a banda, Quintana ha recordat aquells inicis. "A Catalunya només hi havia el
Gran Teatre del Liceu. Però Mirna Lacambra, que viatjava de gira per tot el món, havia vist que de n'òpera se'n feia a moltes ciutats més petites". I va ser l'empenta per començar a moure l'òpera a Sabadell, que després s'expandria a Sant Cugat i a Reus. Tot un circuit operístic que ha anat creixent i que avui acull 12 ciutats (amb Sabadell d'epicentre). A més a més, està previst que la temporada 2022-2023 s'incorporin una o dues noves ciutats,
Dit fet: Van arrencar posant en escena l'obra
Madamme Buterfly. Era l'any
1982. Però encara no tenien orquestra. "Anàvem a mendicar els músics aquí i allà", reconeix Quintana. "Fins que el
1987 s'impulsa l'
OSV, que per cert és l'única orquestra privada a tot l'Estat, en la que els músics són treballadors i propietaris".
Però més arribaria el Concurs
Eugenio Marco per a cantants d’òpera, que l’any
1996 es refundaria en l’
Escola d’Òpera de Sabadell i el consegüent Concurs Mirna Lacambra, convocat per la Fundació Mirna Lacambra–
Xavier Gondolbeu.
De fet, aquest elogi no podia tancar-se sense unes paraules cap a Goldonbeu, marit de Lacambra, traspassat un
13 de febrer d’ara farà 3 anys.
I també una mirada de futur, de la mà del gerent de la FOC;
Óscar Lanuza: “Avui anunciem els 40 anys. A saber qui serà qui parli d’aquí 40 anys més”.
I també una frase d’orgull (més que
boutade, un cert
animus jocandis envers les admnistracons de Barcelona): “Ens considerem la veritable Òpera Nacional de Catalunya”.
[caption id="attachment_210453" align="aligncenter" width="700"]
La sala noble del Teatre Principal ha acollit la presentació de 'Don Pasquale' / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
