L’enigma del bust de Pi i Margall enterrat al pati del Círcol

Entre els enigmes que el silenci i la por d’una llarga postguerra van deixar a Sabadell, s’hi troba sens dubte el del bust de Francesc Pi i Margall. Diputat per Sabadell i expresident de la República espanyola mort l’any 1901, la seva figura era homenatjada anualment al Círcol Republicà Democràtic Federal. De fet, comptava amb un bust de bronze a un monòlit i una placa commemorativa, al pati de l’edifici, almenys des del 1930. Tot i això, quan va esclatar la guerra, un grup de dirigents del Círcol van enterrar el bust al mateix pati, fins que les circumstàncies permetessin treure’l de l’amagatall sota terra. “Entre ells, hi havia en Magí Marcé, darrer alcalde escollit democràticament (concretament per ERC), qui va traslladar el secret al seu fill, Avenir Marcé”, explica l'historiador Jordi Serrano. “I en veure la possibilitat de morir a l’exili, la ubicació va ser transmesa de forma oral fins avui”, afegeix.  El bust espera amagat al pati del Círcol, avui dia propietat de la UAB, cedit en ús a l’Ajuntament, que al seu torn el posa a disposició de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS). Actualment, doncs, l’edifici és un hub musical, on s’assaja i també s’actua (al preciós auditori de la planta superior).  Però el pati té el seu enigma i està cridat a ser resolt. La regidoria de Cultura és coneixedora de l’existència del bust. Carles de la Rosa assegura que “s’està treballant” en la metodologia més òptima per localitzar la ubicació exacta. [caption id="attachment_214114" align="aligncenter" width="464"] El Círcol, a finals del segle XIX / DS[/caption]

La plaça de Sant Roc?

Serrano, per la seva banda, proposa que –en cas que es localitzi–, sigui exposat a l’edifici de l’Ajuntament o un indret proper. No és intranscendent. I és que la plaça de Sant Roc va ser anomenada plaça de Francesc Pi i Margall l’any 1902 (menys d’un any més tard que morís l’expresident de la I República espanyola), denominació oficial que va mantenir fins a l’entrada de les tropes nacionals a Sabadell. “De fet, proposo que la plaça de Sant Roc es torni a rebatejar com plaça de Francesc Pi i Margall”, diu l’historiador i rector de l’UPEC.  A més, a la façana de l’Ajuntament hi haurà una placa d’homenatge a Pi i Margall, que, segons la investigació de Serrano, almenys hi hauria lluït entre els anys 1903 i 1917.  La placa, però, també desapareix l’any 1939. En el seu lloc, s’instal·la la famosa placa franquista commemorativa de la seva victòria, amb el comunicat de Franco fet a Burgos.  Quan torna la democràcia, uns militants l’intenten arrencar a cops de martell, però el llavors alcalde Antoni Farrés els diu que ja la retiraran els operaris d’una manera més professional. “Més enllà d’aquesta anècdota, el que és important és que en aquell moment ja ningú no recorda que allà hi havia la placa d’homenatge a Pi i Margall, perquè la transmissió de la memòria s’havia interromput per la repressió de la postguerra”, lamenta Serrano.  * Durant la investigació, Serrano va trobar el bust de guix que havia servit de motlle per a l’original, que estava al magatzem del Museu d’Història. De fet, és obra del reputat artista Camil Fàbregas