Festival de Valsos de l’OSV: garantia d’èxit i festa musical

Un any més, i ja en van 35, el Festival de valsos de la Simfònica del Vallès ha esdevingut un emblema en la seva programació. El ple absolut amb què La Faràndula va acollir-lo el dissabte 7 de gener en la primera de les dues sessions sabadellenques refermava l’èxit d’un cap de setmana d’hiperactivitat per als músics vallesans: 6 concerts i quatre programes diferents, oferts en dos dies, repartits en tres emplaçaments i que demostraven la capacitat de treball d’una orquestra capaç de dividir-se en tres grups amb els necessaris de reforços de plantilla. Talment com en els millors anys de l’època dels Strauss, que referma el que he escrit tantes vegades: l’OSV és l’autèntica orquestra nacional de Catalunya. D’una banda, el Concert d’Any Nou al Palau amb la soprano Marga Cloquell i la batuta d’Oliver Díaz (dissabte a les 21 h al Palau); seguit l’endemà al matí per la segona part de l’Homenatge a John Williams i les seves bandes sonores dirigides per Rubén Gimeno que, el mateix dissabte 7 i a la mateixa sala, havia conduït l’excel·lent adaptació d’El trencanous de Txaikovski amb la narració de l’actor-doblador Lluis Posadas i l’encert magistral de l’artista de sorra de la companyia Borja Ytuquepintas. Aquest va ser un altre espectacle per a tots els públics ben ideat, original, creatiu i una nova lliçó de sàvia programació amb la firma d’algú que mereix acabar els seus dies laborals en una institució cultural del país: Jordi Cos, músic i president de l’OSV. Al Palau poden estar més que satisfets per l’èxit de totes les sessions. D’altra banda, el referit Festival de valsos també es va oferir a Vic el mateix diumenge 8 a la tarda. Més enllà de les peces dels Strauss, enguany Xavier Puig proposava dotze peces associades a dotze circumstàncies del 2022, que ell mateix justificava amb humor, sornegueria i crítica punyent fent d’autèntic mestre de cerimònies d’esquena i de cara al públic. En aquest sentit, cal destacar la inclusió de la Polca de l’equilibrista, de Blancafort, i el Vals de l’ametller, del sabadellenc Josep Lluís Guzmán, exemple del compromís de la formació i del director, Xavier Puig, amb el repertori català. I també les morts dels compositors Jordi Cervelló i Josep Soler i de tots els qui ens van deixar l’any passat va amb “Nimrod” de les Variacions Enigma del britànic Elgar. I és que l’itinerari del programa recalava en diverses nacionalitats com la italiana de Luigi Arditi amb Il bacio que, juntament amb dues àries ben conegudes d’opereta vienesa, brindava l’oportunitat a Sara Bañeras de demostrar per què és una de les joves veus a l’alça del panorama actual amb aguts solvents i jocs de mitges veus i apianaments. Entre les bromes del guàrdia urbà al Perpetuum mobile, els salts de la cadira dels segons violins a la Tristch-Tratsch polka, i la ja clàssica Marxa Radetzky distorsionada pel tema del YMCA dels Bonney M, la festa musical deixava detalls musicals com el joc de rubati i ritardandi en el fraseig d’En el bell Danubi blau en un programa variat, sense entreacte i ben calibrat entre el ritme de presentació i durada de les peces. https://www.diaridesabadell.com/2023/01/08/festival-valsos-danses-farandula-sabadell/