- Comèdia: Les bones intencions
- Autoria: Marc Artigau
- Direcció: Joan Maria Segura
- Repartiment: Míriam Iscla i Joan Negrié
- Fresc Festival, 27 de juny
Si alguna vegada a la vida, després d’un moment clarividència, t’has adonat que comparteixes un projecte al costat d’algú amb qui us separa un abisme existencial, potser entendràs com se senten els dos protagonistes de la comèdia Les bones intencions. Són la Paula, una mare desastrosa i cleptòmana que sobreviu com pot amb tripijocs de pastilles, i el Pere, un coach emocional immadur a qui totes les parelles abandonen per controlador i gelós. Els dos personatges munten una empresa que es dedica a organitzar festes temàtiques. No pot sortir bé, és clar.
Les bones intencions té la bona intenció, acomplerta, de ser una comèdia esbojarrada. Ho aconsegueix gràcies a les interpretacions formidables de Míriam Iscla i Joan Negrié, que s’emmotllen a les extravagàncies dels personatges i en treuen suc còmic. Sens dubte, el seu talent és el millor de l’obra.
El punt de partida és tan absurd com haver de muntar una festa d’aniversari de temàtica catalana al nou xicot de l’exparella del Pere. Així de rocambolesc. A partir d’aleshores, les desgràcies que assolen els personatges són tan exageradament caricaturesques que, en lloc d’activar la compassió, creen un ambient divertit. Embolica que fa fort, els malentesos escalaran fins a escenes hilarants.
El públic Fresc estava enriolat i joiós. De fet, els espectadors són la tercera pota del tamboret d’aquesta comèdia. L'obra els fa jugar: representen els treballadors de l’empresa de festes temàtiques. Iscla i Negrié els fan posar una barretina, els posen gomets i els fan bellugar en d’un costat a l’altre –si això et fa mandra o vergonya, no et posis a primera fila– i s’hi dirigeixen, com un personatge més de l’obra, dirigida per Joan Maria Segura. I si d’entre el públic algú diu alguna ocurrència, en una magnífica demostració de cintura dialèctica, els dos actors improvisen una resposta que fa esclafir de riure.
Les bones intencions no són res, especialment si ets un desastre amb potes. Però a diferència dels personatges, la comèdia no ho és. I forja un pacte tàcit amb l’espectador: si et deixes gronxar per les fantàstiques actuacions, compres com a versemblants els girs de guió exagerats i tens ganes de riure, t’abraçarà la noble intenció de passar una bona estona.
Fotografies: Víctor Castillo
