Sergio Dalma: "Sempre he fet música d'amor i desamor i ara no canviaré"

Sergio Dalma va tornar a ser profeta a casa. El cantant sabadellenc va revolucionar la ciutat signant el seu nou disc, Sonríe porque estás en la foto (Sony Music), dissabte a la tarda a l'Estruch. Vàries desenes de persones van formar una llarga cua, en alguns casos esperant més de cinc hores, per poder conèixer en persona el músic. En el nou treball, Sergio Dalma desplega optimisme, il·lusió i ganes de seguir fent música i pujant a l’escenari: “El disc és una radiografia clara sobre el que jo soc, el que vull transmetre i de bon rotllo”, assenyala. Són ja 34 anys de trajectòria, 22 discos i cançons tan populars com Bailar pegados o Yo no te pido la luna, però el cantant de Sabadell segueix entrant a l’estudi sentint com si el disc que va a gravar fos el primer o el darrer dels àlbums que fa. Sonríe porque estás en la foto camina a través del so dels 80 i hi ha un tema en català, He tocat el cel, amb Miki Núñez. En la línia dels treballs de Dalma, la seva veu és el nucli de les cançons. En aquesta ocasió, la veu està acompanyada per un so propi dels 80 quan el cantant començava la seva carrera a finals d’aquella dècada. Celebra que al treball ha barrejat el so dels 80 amb la participació a l’àlbum de gent jove, respectant el seu estil i la seva essència. “No he pretès mai captar un públic diferent al que tinc, que està molt definit”. Després de tots aquests anys de trajectòria, el cantant destaca que el disc representa “aquella lluita per seguir estant a la foto, lluitant per aquell espai en el mercat de la música, que cada vegada és més complicat i hi ha més competència. Mai m’ha agradat dir que tinc uns èxits i viuré d’ells perquè soc molt inquiet i m’agrada fer coses noves i treballar amb gent nova”. Dalma reconeix que a Sonríe porque estás en la foto canta a allò que ha cantat sempre: “L’amor i el desamor. A vegades diuen que sempre canto el mateix, però sí escoltes la ràdio el 80% de les cançons és així. Sempre he fet aquesta música i ara no canviaré”. Assegura que vol que la gent quan escolti una cançó seva el faci somriure i sentir bé. Un dels altres missatges que cita del nou treball és a Luciérnagas, quan diu que s’ha de ser com “un nen, sincer i menys previsible”. Dalma admet que sempre ha estat una persona molt optimista. “Hi va haver una època”, explica, que li escrivien cançons que pensava que no anaven tant amb ell perquè no és una persona tant trista.

Sis productors

A l’àlbum, l’artista ha treballat amb sis productors diferents: Fernando Boix, Pablo Cebrián, Santos i Fluren, Paco Salazar, Carlos Almazán, Pablo Díez i Alex Perea. “És un disc que ha fluït d’una manera molt ràpida, ha estat com un trencaclosques on cadascú ha posat la seva peça”. El perill, reconeix, era que tot sonés molt diferent, però no ha sigut així.

Miki Nuñez

El treball té una cançó en català que porta per nom He tocat el cel, interpretada amb Miki Núñez. “Quan vaig rebre la cançó, que és de l’Adrià Salas i de la Vicco, em va agradar molt perquè era molt naive i s’allunyava molt del que jo havia fet”, indica. Quan la va escoltar, li va venir al cap el cantant Miki Núñez. “L’he seguit amb tot el que fa i en la seva trajectòria musical i vaig demanar proposar-li i li va fer il·lusió i va acceptar. És un tio molt madur, bona gent i molt bon professional. Quan fas un duet és perquè la cançó sigui més rica en matisos i m’encanta com ha quedat”. Una altra col·laboració és amb Conchita a la cançó Luciérnagas.

Gira

Dalma presentarà l’àlbum a Catalunya el 2 de març de l’any que ve a l’Auditori del Fòrum de Barcelona. La gira el portarà a actuar el febrer a Valladolid, Múrcia, Mallorca i Bilbao; al març, a Gijón; a l’abril, a Albacete, Torrevieja, Alacant, A Coruña i València i al juny a Madrid. Abans de començar la gira, Dalma explica que ha escoltat tota la seva discografia des del primer disc Esa chica es mía de 1989 fins a l’últim. A la gira combina temes del nou disc amb altres de la seva trajectòria i recupera alguna cançó que fa temps que no fa en directe. “Tan de bo que de cada disc quedés a la memòria de la gent alguna cançó i espero que això passi amb el nou àlbum”. Escoltar els seus treballs anteriors el transporta a l’època quan el va crear. “El meu primer disc”, recorda, el vaig fer amb el Josep Llobell i l’Alex Soler i ens faltava un lletrista que fes unes bones lletres”. Recorda que cantava a una sala de festes de Barcelona i sortint de matinada, va anar amb Llobell i Soler en cotxe a Madrid a veure Luis Gómez-Escolar que faria les primeres lletres.