David Torras: "El llibre vol fer una radiografia de la societat catalana"

Entrevistem a David Torras Llauradó, sabadellenc que ha publicat un nou llibre d'assajos, "L'uniforme del violinista del Titànic". Ell és advocat, professor associat de català a la Universitat de Barcelona, professor de religió de secundària, corrector i traductor jurat. Presenta un nou treball on analitza aquelles qüestions que creu que determinen la nostra societat actual a Catalunya. De què parla en el seu nou llibre? Quin assaig destaca més dels set què hi ha? El llibre vol fer una radiografia de la societat catalana, els processos representats són propis de Catalunya i difícilment extrapolables a altres societats. És una anàlisi dels elements més destacats de la societat catalana. De tots els temes, crec que l'individualisme és clau per articular la resta d'assajos. Hi ha cap relació entre aquest nou treball i el seu anterior llibre? L'anterior llibre era una analítica del món de la justícia des d'un punt de vista més personal i despreocupat, aquest nou treball per la seva banda tracta temàtiques més generals. El seu ofici d'advocat influencia la seva escriptura? I el seu treball com a professor? La manera de ser de cadascú, la seva formació i experiències òbviament influeixen. Per exemple, parlo de religió perquè soc professor de religió. Clarament, influeix. La meva formació determina on situo el focus dels temes. Treballant en un ofici tan tècnic com és l'advocacia, vostè s'abstrau per escriure i ser més creatiu? O no pot separar el ser advocat amb escriure? Evidentment, tinc una visió esbiaixada a causa del meu treball. Dono resposta una mica a aquesta idea amb el capítol final. Justament volia preguntar-li sobre aquest últim capítol, es tracta d'aquest bri d'esperança amb què tanca el llibre. Què hi vol destacar? Titulat "Un altra visió", on vull donar una imatge optimista per canviar una mica la perspectiva del lector que ha llegit els sis primers capítols. Es basa en una impressió general, derivada del meu biaix, que he trobat reflectida a una pàgina web que es diu Our World in Data que posa negre sobre blanc qüestions que mostren que la humanitat no va tan malament: hi ha més democràcies que autocràcies, ens parla d'un nombre de víctimes decreixent en conflictes tot i la situació actual a Ucraïna o Palestina. Vostè presenta un seguit d'expressions pròpies al seu llibre, m'ha cridat l'atenció el què anomena "Homo Penques", què vol dir? És una derivada de l'individualisme, poso un exemple amb les persones que es gasten un dineral en fer un viatge a l'estranger i, en canvi, s'estalvien els 50 cèntims de pagar en un lavabo públic. I a més a més, se'n vanten d'això, en fan una exposició.