Aïllat en un poble de pomers i masies de l’interior de l’Alt Empordà, Azul ha fet d’artesà musical durant dos mesos per produir-se el segon disc, Psicodèlia mediterrània, a través del segell propi Fusta Records. “Si em preguntes no et diré on és! No, no li diré a ningú!”, canta el sabadellenc a la cançó que, precisament, ha dedicat a aquest indret minúscul, “quatre carrers i una plaça” que gelosament vol resguardar.
Olor de cafè que s’escola entre llençols, ocells que et desperten, tres mil petons, sol, el cel rogenc, platja, una guitarra i, fins i tot, cuinar amb ingredients de proximitat. Són postals bucòliques que Oriol Brunet evoca amb mètrica poètica i lletres carregades de romanticisme. La vida de poble, la vida hedonista.
L’Empordà apareix de manera idíl·lica com “un niu” i “una vida més enllà” on escapar de l’angoixa –“ni cas del que ve demà”– i on ser feliç. En contraposició, la ciutat que retrata a Dormo Badallant: viure per treballar, horaris de vuit a cinc i meetings. L’únic contrapunt a la blancor del disc és, potser, Vell Amic, que al·ludeix a la mort.
“El disc conté la idea de reconnectar”, comenta Oriol Brunet, que irònicament afegeix, amb una rialla: “Potser té un toc anunci d’Estrella Damm”.
Però la textura sonora del disc no té res a veure amb la publicitat de la cervesa. Els fans de Pink Floyd reconeixeran com ha influït la psicodèlia i el rock progressiu del llegendari grup de rock en la majoria de les cançons. I Frank Zappa i Jethro Tull també conviuen a l’esperit de l’àlbum. Azul agafa un camí completament diferent de la gran majoria de propostes emergents del panorama català, on gairebé tot pot anar a parar al calaix del que es coneix com a música urbana.
L’àlbum rebobina sonorament als anys 70, “una dècada en què el desenvolupament tècnic i tecnològic es comença a notar però en què el so encara és orgànic i no es nota processat”, apunta Azul, que recorda Pau Riba com a gran referent i a Sisa. Actualment, assenyala que existeixen grups com Filipin Yess i Minibús Intergalàctic que segueixen aquest mateix corrent.
“Sense voler ser pretensiós, he agafat tota la influència americana i anglesa i ho he ajuntat amb la forma de fer d’aquí. Psicodèlia Mediterrània és el nom del que sento que he fet”, explica l’artista, que el 29 d’octubre actuarà a la Sala Apolo 2, abans de Drugdealer.
