Enric Marco era en una aula d’una escola del Centre de Sabadell desplegant magistralment la seva suposada experiència en el camp de concentració de Flossenbürg. Entre els alumnes, n’hi havia un que destorbava els companys. “Crec recordar que va reaccionar enfurismat i sermonejant-lo”, rememora un professor que era present en aquella xerrada, una de tantes que l’impostor oferia a centres educatius. Fins que va ser descobert públicament per Benito Bermejo el 2005, després d’haver estat entrevistat per gairebé tots els mitjans del país i poc després d’una emotiva compareixença que, fins i tot, va fer plorar diputats del Congrés.
La història de Marco reviu des de divendres als cinemes, amb l’estrena de la pel·lícula Marco, en què el personatge és interpretat per l’actor Eduard Fernández. També reviu a la memòria de la ciutat.
El Diari de Sabadell va caure en la trampa. “Tenia la satisfacció d’estar fent una gran entrevista. Era molt emocionant, molt sentida, molt viscuda. Parlava de detalls de la vida personal en un camp, tot com a les pel·lícules, però en català”, reconeix honestament 20 anys després el periodista Víctor Colomer. “Els adolescents de l’escola on el vaig anar a veure l’escoltaven en un silenci sepulcral i una atenció reverencial. Va fer una gran feina de conscienciació. Però, és clar, quan el descobreixen et cau l’ànima als peus”, lamenta.
Sabadell el va descobrir
Que es desplegués tan bé davant l’audiència, amb tanta seguretat, precisament va ser el que va fer dubtar l’investigador David Serrano, que va portar Enric Marco a fer una xerrada a l'Escola Pia. És un dels especialistes més importants d’Espanya sobre l’Holocaust i ha entrevistat més de 200 supervivents de camps de concentració. Tots coincidien a explicar-se en “un to molt menys enèrgic i més deprimit” que el de Marco, “molt bon comunicador”. Les seves anècdotes es recreaven en els tòpics “bàsics”, sospitava. No quadrava, va decidir actuar.
L’any 2004, juntament amb Neus Català, Serrano va exigir a l’Associació Amical de Mauthausen que fes una recerca als arxius de Flossenbürg. L’investigador, segons explica, va discutir durament amb la secretària de l’associació, que justament era la biògrafa de Marco. No va aconseguir res i va tramitar la baixa de l’Amical.
“De farsants n’hi ha hagut sempre en situacions extremes. De Sabadell, també n’hi va haver, tot i que no se sap”, comenta. I per què? “Busquen el moment de glòria, un espai al sol. Els mitjans busquen la figura de referència. Un cop la mentida es fa gran, no ho paren. És humanament comprensible”, conclou Serrano.
