No cada dia es rep una trucada de la Casa Reial. El telèfon va sonar el febrer passat. La reina Letícia vol un vestit del dissenyador de moda basc Cristóbal Balenciaga per lluir en una de les fotos que representarà oficialment el regnat amb Felip VI. Es farà al Palau Reial de Madrid i anirà a parar a la galeria del Banc d'Espanya, que conté retrats borbònics des que Carles III el va crear el 1782. Se li encarregarà a una de les fotògrafes més prestigioses del món, la nord-americana Annie Leibovitz, per 140.000 euros. És un secret, màxima confidencialitat.
La trucada va ser una sorpresa per la Fundació Antoni de Montpalau, tot i atresorar la col·lecció de moda més gran de l'Estat, amb 18.000 vestits i, en total, 50.000 peces relacionades amb el tèxtil. És clar, la fundació privada sabadellenca conserva vestits de Balenciaga, que per cert, com Giorgio Armani, viatjava a Sabadell per comprar teixits de la millor qualitat. I també en col·lecciona dels millors dissenyadors del món: Chanel, Pertegaz, Toni Miró, Burberry’s, Ralph Laurent, Carolina Herrera, Pedro Rodríguez... Precisament, fins a l'1 de desembre es poden veure més de 70 vestits i abrics de la col·lecció a l'exposició Sabadell Teixeix a Espai Cultura.
"Per protocol no deixem vestits", va arrencar la conversa el director de la Fundació Antoni de Montpalau, el crític d'art Josep Casamartina Parassols. Però més enllà del protocol, sí que puntualment havien transigit. Per exemple, perquè el periodista sabadellenc Plàcid Garcia-Planas i el fotògraf de moda Manuel Outumuro fessin un reportatge amb models com Vanesa Lorenzo, Martina Klein i Judit Mascó. Van decidir acceptar. "És indubtable la dimensió internacional que dona la foto, encara més si és d'Annie Leibovitz. Hem volgut fer gran la Montpalau fins que fos una qüestió d'Estat. I ara ja ho és!".
El vestit cedit des de Sabadell a Letícia és de 1948, de "tel de seda de color negra i amb escot banyera". Com a complement, del mateix dissenyador, li han deixat una capa de 1962. "És una peça molt icònica de Balenciaga, amb un patró gran ovalat i rematat amb un farbalà, amb dues obertures per treure els braços. En la foto s'ho ha posat com a xal, probablement per no quedar tan tapada i lluir l'escot, però funciona igualment", comenta Casamartina.
Són peces d'alta costura que no són úniques. "Se'n van fer 8 o 10 unitats". El vestit negre havia estat de Maria Junyent, filla del pintor i col·leccionista Oleguer Junyent i veïna del carrer Santa Teresa, molt a prop de la casa barcelonina de Balenciaga.
La capa havia estat de Maria del Carmen Ferrer-Cajigal, comtessa de Torroella de Montgrí. La gran anècdota borbònica de tot plegat és que "aquest model el va dissenyar Balenciaga per la comtessa perquè assistís al casament de la reina Sofia i Joan Carles a Grècia". Allà hi havia l'actriu Grace Kelly, "que el va veure, li va agradar i va demanar-ne un igual".
La Fundació Antoni de Montpalau, presidida per Anna Maria Casanovas, no va cobrar per cedir el vestit i la capa de Balenciaga. Si res no es torça, amb la futura construcció del Sabadell Centre de Cultura, es podrà veure de prop a la plaça del Gas.
