David Baró treballa amb bata blanca, però quan surt de la seva consulta del Passeig es posa l’americana. Són dues feines totalment diferents: per una banda, la clínica per tractar amb hipnosi pors i addiccions, sobretot tabaquisme; per l’altra, les formacions, les conferències i els espectacles, com el que oferirà aquest dissabte a la CavaUrpí (21 h). Una cosa es basa en ciència; l’altra és xou o, per exemple, ensenyar trucs de persuasió a venedors. Al cap i a fi, tot penja de la seva extraordinària capacitat per saber llegir l’altre.
Explica’m un cas clínic de què estiguis orgullós.
Un camioner fumava quatre paquets al dia. Fins i tot, de nit es despertava a cada hora, es treia la màquina per respirar i fumava un cigarret. Va aconseguir deixar-ho amb hipnosi.
Tens superpoders?
Ha, ha, ha! No en tinc. Tot el que faig es basa en estudis científics i pràctica clínica, però encara hi ha molt mite i confusió. Sempre començo les consultes desmitificant sobre la hipnosi. Tot ve del cervell de la persona. Només guio i dono eines. És una meditació guiada, molt propera al ioga o al mindfulness. L’èxit és seu.
I un fracàs?
La hipnosi funciona molt ràpidament amb un 20% de persones, els ‘màgics’, que són molt suggestionables. Són els que s’emocionen amb les pel·lícules. Un 60% hi han de posar de la seva part. I hi ha un 20% a qui no els funcionarà perquè no són gens receptius. Són els que en el cinema veuen Tom Hanks en comptes de Forrest Gump. Funciona com una mena de campana de Gauss.
Has fet servir mai la hipnosi amb tu mateix?
Cal dir que mai hi he anat per res greu, però al dentista faig autohipnosi i no necessito anestèsia. Quan em van operar del braç, vaig poder gestionar el dolor de després sense bloqueig local.
Anem a la persuasió.
Hi ha principis molt estudiats. El de la simpatia: ens deixem influir més per qui ens cau bé. El de l’autoritat, ens convenç més qui té prestigi, per això hi ha la bata blanca. I, per exemple, el de l’escassetat. Em mirava un hotel per anar a fer un congrés a la Warner Bros i t’atabalen notificacions dient que només queda una habitació. El més potent d’aquesta tècnica és que, tot i que me la conec i l’ensenyo, sempre hi ha aquell punt... I si és veritat?
Exemples pràctics. Algun consell si vull demanar un augment al meu cap?
D’entrada mostra seguretat. Posa en pràctica el que en programació neurolingüística es coneix com a mirroring. Per guanyar confiança emmiralla-t’hi i adopta la seva postura i fins i tot el to de veu. Coneixes de quin peu calça? Posa’t en el seu mapa mental. És un fanàtic del Barça? Si ha guanyat, no només hi vagis aquell dia, treu-li el tema. Ha perdut? Ves-hi un altre dia.
Alguns dels teus pacients venen per l’alimentació.
Pel control de la gana emocional: menjar per ansietat o avorriment. La clau és el control mental i menjar a poc a poc, perquè l’ordre de sacietat triga uns 20 minuts a arribar. No es tracta de fer dietes estrictes, sinó de mantenir hàbits saludables.
I les fòbies. Com es tracten?
El tractament és sempre d’exposició progressiva. Hi ha el cas de la por a l’ascensor. Amb hipnosi s’hi entra primer de manera imaginària: el cervell viu la situació com si fos real i, quan arriba l’exposició física, la por és molt menor. És una dessensibilització sistemàtica: exposar-se gradualment fins a superar la fòbia.
També he vist a la teva pàgina web que també tractes l’insomni.
Aquí cal trencar un mite sobre els pensaments constants que generen ansietat i dificulten el son. No es deixa la ment en blanc, això és impossible perquè els pensaments són allà. S’han d’imaginar els pensaments com núvols que passen: no agafar-los, deixar-los fluir.
Presentaràs Els misteris de la ment dissabte a la CavaUrpí. Què s'hi trobarà el públic?
El meu mentalisme és misteriós i alhora divertit. Jugo amb els espectadors a fer telepatia o em poso una mica esotèric i parlo de bruixes. Faig un joc amb el tarot. Però sempre partint des del punt de vista de l’espectacle. I aquest cop, com a novetat, vull fer un homenatge a les dones importants de la psicologia. Perquè a la facultat tot són pares de la psicologia. Sembla un seminari ple de capellans. No hi ha mares? Hi ha moltes dones pioneres, mortes o contemporànies. Per tant, crec que els espectadors sentiran intriga, s’ho passaran bé i aprendran.
