- Obres de Elias i Mas, Cabané, Lamote de Grignon, Saló, Taulé, Castillejo, León, Serracant, Borgunyó, Martí i Teixidor, Colomé, Rovira i Reixach.
- Cobla Sabadell, Cobla Jovenívola de Sabadell. Jordi Figaró, direcció musical.
- Teatre Principal de Sabadell. 15-12-24.
Diumenge passat, l’agrupació
Sabadell Sardanista va oferir el tradicional concert de
Sant Esteve, que, curiosament, des de fa dècades se celebra abans de Nadal per facilitar l’assistència dels afeccionats. Enguany, en la seva cinquanta-setena edició, es va presentar un programa potent i variat, rememorant episodis significatius de la història de la cobla i la sardana a Sabadell. Amb un arc temporal que anava de 1908 a 2024, el concert va combinar obres clàssiques i contemporànies, moltes poc programades, i va destacar per l’eclecticisme formal i la diversitat estilística.
Un dels moments més destacats de la tarda va ser l’estrena de la primera sardana de Bernat Castillejo,
Sabadell 2024, en motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana. L’obra, de tall clàssic, cita motius de la sardana
Sabadell de Joaquim Serra, que va ser el segon bis de la jornada. Tot i trobar a faltar el bis d’aquesta peça, l’acte va tenir un significat simbòlic especial amb el lliurament de la partitura al regidor de Cultura, Carles de la Rosa, qui va destacar en el seu discurs l’orgull de la ciutat com a bressol cultural i associatiu.
El programa, interpretat alternadament per la Cobla Sabadell i la Cobla Jovenívola de Sabadell, va incloure obres com Arribant al cim de Joan Elias, Noves arrels de Mossèn Albert Taulé, amb un treball motívic interessant, i La Rosa del Folló de Joan Lamote de Grignon, que va destacar per l’escriptura de segones veus i la densitat en els llargs i curts. La segona part, amb les dues cobles unides sota la batuta de Jordi Figaró, va obrir amb Ressonàncies de Jordi León, obra encàrrec del 50è aniversari del concert de Sant Esteve. Amb un inici de fanfara i cites a la sardana Sabadell, la peça va mostrar solidesa tècnica i sensibilitat.
Les dues formacions, reforçades per la percussió de Joan Torras, van assolir una sonoritat d’alt nivell, amb concertació acurada i moments destacats com els diàlegs entre tibles i tenores, o els imponents tutti. L’efectivitat sonora va ser evident en peces com Tramesa a l’amic de Josep Maria Serracant, plena de lirisme; Barcino d’Eduard Martínez Teixidor, amb un bell passatge de flabiol sobre timbales; i l’espectacularitat simfònica del Petit Ballet Imaginari de Borgunyó.
Amb la presentació detallada i enginyosa de Jordi Saura, el concert va ser una mostra del bon estat de salut de la sardana, malgrat els circuits limitats respecte d’altres gèneres musicals. Es va homenatjar també Joaquim Rucabado Aguilera, impulsor de la sardana com a dansa nacional de Catalunya i promotor de la seva candidatura a la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Premi Nacional Agustí Borgunyó, Rucabado va rebre el reconeixement amb un emotiu discurs que posava en valor l’associacionisme com a motor de la societat.
