Diàleg amb el passat musical català

• Selecció del Llibre Vermell de Montserrat, tres motets medievals i El Cant de la Sibil·la.
• Laia Prat, soprano. Assumpta Cumí, mezzosoprano. Carles Prat, tenor. Tomàs Maxé, baríton. Locus Desesperatus Ensemble de Música Medieval.
• Teatre Principal de Sabadell. 13-12-24.

Amb la música entesa com a record, diàleg i vehicle de premonició, Joventuts Musicals de Sabadell va oferir, el passat divendres, un programa de gran interès dedicat a la música medieval catalana. La combinació de fragments del Llibre Vermell de Montserrat i el Cant de la Sibil·la no només va despertar la curiositat del públic, sinó que va establir un pont entre la tradició històrica i la interpretació contemporània, oferint una experiència profundament rica i inspiradora. Enmig, per cert, també es van cantar tres motets pertanyents al diversos indrets como el Crimina Tollos pertanyent al monestir de Ripoll (segle XIII), el Principium effectivum de la Catedral de Girona (S.XIV) i un Ave Regina caelorum del Còdex Tortosí. El concert es va obrir amb set de les deu peces del Llibre Vermell de Montserrat, una de les joies del patrimoni medieval català del segle XIV, custodiada a l’Abadia de Montserrat, que no només reflecteix la música devocional pròpia del pelegrinatge medieval, sinó que també ens convida a reconsiderar el paper de la tradició com a record col·lectiu i arrel cultural viva. Les peces seleccionades, com la solemne O Virgo splendens, l’enèrgica Stella Splendens i la dansable Polorum Regina, van oferir un recorregut emocionant per la diversitat estilística i espiritual d’aquest cançoner emparada pel so de diverses violes (da gamba, inclosa), orgue portàtil, tambors i campanetes en uns cants, concebuts per ser interpretats en grup per acompanyar els pelegrins en danses rituals, que van ressonar amb autenticitat gràcies a una interpretació dotada d’aquella ataràxia tòpicament associada a aquest repertori. El Locus Desesperatus Ensemble, amb instruments d’època i criteris d’interpretació històricament informats, va aconseguir una interpretació equilibrada i ben articulada que va superar les expectatives, gràcies a una preparació acurada i una gran sensibilitat musical. Lluny de caure en un historicisme rígid, va saber trobar l’expressivitat necessària per connectar amb el públic actual. En la vessant vocal, cal aplaudir la afinació precisa i la conjunció impecable del conjunt coral, únicament esvaïda per algun retràs puntual en els atacs inicials, que Carles Prat, com a director i membre actiu des de la corda de tenor, va reconduir amb discreció. Entre els solistes vocals va destacar l’expressivitat i la bellesa vocal de Laia Prat Gibert, especialment evocadora en la interpretació del Cant de la Sibil·la i el cant responsorial d’Assumpta Cumí, Carles Prat i Tomàs Maxé abordat amb depuració del vibrato i un ús acurat dels ressonadors cranials, confegit al cant un caràcter eteri, gairebé intemporal, que va captivar el públic. Un Cant de la Sibil·la que combina la tradició litúrgica amb el misteri i la profecia, que va constituir el punt àlgid de la vetllada i que, recordem-ho, forma part del patrimoni immaterial de la humanitat segons la UNESCO. En aquest sentit, cal lloar la gestió de Joventuts Musicals de Sabadell i el suport del Teatre Principal per programar un acte d’aquest nivell. La introducció prèvia, que contextualitzava el simbolisme i la tradició del Cant de la Sibil·la, va ser un afegit prou enriquidor per al públic arrodonint una iniciativa que no només posa en valor el patrimoni medieval català, sinó que també convida a reflexionar sobre el seu lloc en el nostre present.